Contextualització pel desenvolupament de pràctiques científiques

En l’àmbit de l’educació científica, la connexió entre el que l’alumnat aprèn i la seva vida quotidiana ha estat un tema d’atenció durant dècades, especialment des d’enfocaments com l’ensenyament de les ciències en context, Ciència - Tecnologia i Societat, i el tractament de qüestions sòcio-científiques. Aquests enfocaments busquen relacionar la ciència amb la vida quotidiana, abordant una varietat de factors, coneixements, habilitats, actituds i valors presents en problemes diaris. L’objectiu és ensenyar la ciència escolar a través de necessitats contextualitzades per a augmentar l’interès i desenvolupar competències científiques. L’elecció de contextos rellevants i com es treballen en les propostes per a la promoció de l’aprenentatge se considera crucial en les aportacions realitzades per en Jordi Domènech-Casal. En aquest article s’analitzen les publicacions d’en Jordi publicades en revistes en castellà, amb la finalitat d’identificar les seves principals contribucions. En Jordi Domènech va aconseguir diversificar els contextos, assegurantse que fossin rellevants pel seu estudiants en els àmbits personal, social i global, construint així les idees clau de la ciència. En el marc competencial de la legislació educativa, Domènech va vincular les competències amb la vida diària, convertint el context en l’eix central de les seves seqüències de l’ensenyament - aprenentatge. Va fer servir problemes autèntics que implicaven fenòmens complexos, promovent en els estudiants enfocaments interdisciplinaris, científics, tècnics, ètics i artístics. Aquest enfocament integrador s’alinea amb la visió d’una educació científica basada en el desenvolupament de comunitats científiques escolars, més rellevant i significativa per a l’alumnat.