Determinació de radiocarboni d'origen antropogènic

Tots els materials, tant vivents corn inerts, poden contenir traces de radioactivitat natural a causa de l'existència de radionúclids presents a la terra des del moment de la seva formació (series de l'U-235, U-238, Th-232 i els radionúclids independents K-40, Sr-87 i Sm-187) o bé de la formació continua per interacció dels raigs còsmics amb els elements terrestres (H-3, Be-7, C-14). El radiocarboni es produeix segons la reacció nuclear següent:

¹⁴ ₇N+⁰ ₁n
---------- ¹⁴ ₆C+ ¹ ₁H

i ha mantingut constant la seva proporció en relació amb el carboni total al llarg del temps perquè s'ha establert un equilibri entre la seva formació i la seva desaparició.

Darrerament l'home ha alterat aquest equilibri principalment a causa de l'ús de 1'energia
nuclear per a diverses finalitats, i cal pensar que en el futur hi haurà un increment de
l'ús d'aquest tipus d'energia.

Els vegetals incorporen el radiocarboni atmosfèric a llurs teixits a través de la fotosíntesi, d'aquests passa als teixits animals i finalment s'incorpora a l'home, que clou la cadena tròfica. Un augment del contingut de radiocarboni en els dipòsits naturals produeix un increment del contingut de radiocarboni en cadascuna de les baules de la cadena tròfica, i finalment pot causar efectes cancerígens en l'home. Són necessaris, doncs, cada vegada més, el mesurament i el control dels nivells de concentració d'aquest radionúclid.

En aquest treball presentem els materials que cal analitzar amb aquesta finalitat, i llur
tractament per a l'obtenció de CO₂ i posterior transformació d'aquest en benzè per a poder procedir a la determinació de 1'activitat per centelleig líquid. Tamb´r avaluem les condicions òptimes d'aquesta determinació tal corn són dutes a terme en el laboratori installat al Departament de Química Anàlitica de la Universitat de Barcelona.