Determinació de radiocarboni d'origen antropogènic
Article Sidebar
Citaciones en Google Académico
Main Article Content
Tots els materials, tant vivents corn inerts, poden contenir traces de radioactivitat natural a causa de l'existència de radionúclids presents a la terra des del moment de la seva formació (series de l'U-235, U-238, Th-232 i els radionúclids independents K-40, Sr-87 i Sm-187) o bé de la formació continua per interacció dels raigs còsmics amb els elements terrestres (H-3, Be-7, C-14). El radiocarboni es produeix segons la reacció nuclear següent:
14 7N+0 1n
---------- 14 6C+ 1 1H
i ha mantingut constant la seva proporció en relació amb el carboni total al llarg del temps perquè s'ha establert un equilibri entre la seva formació i la seva desaparició.
Darrerament l'home ha alterat aquest equilibri principalment a causa de l'ús de 1'energia
nuclear per a diverses finalitats, i cal pensar que en el futur hi haurà un increment de
l'ús d'aquest tipus d'energia.
Els vegetals incorporen el radiocarboni atmosfèric a llurs teixits a través de la fotosíntesi, d'aquests passa als teixits animals i finalment s'incorpora a l'home, que clou la cadena tròfica. Un augment del contingut de radiocarboni en els dipòsits naturals produeix un increment del contingut de radiocarboni en cadascuna de les baules de la cadena tròfica, i finalment pot causar efectes cancerígens en l'home. Són necessaris, doncs, cada vegada més, el mesurament i el control dels nivells de concentració d'aquest radionúclid.
En aquest treball presentem els materials que cal analitzar amb aquesta finalitat, i llur
tractament per a l'obtenció de CO2 i posterior transformació d'aquest en benzè per a poder procedir a la determinació de 1'activitat per centelleig líquid. Tamb´r avaluem les condicions òptimes d'aquesta determinació tal corn són dutes a terme en el laboratori installat al Departament de Química Anàlitica de la Universitat de Barcelona.
Article Details
Artículos más leídos del mismo autor/a
- Roser Rubio i Rovira, Gemma Rauret i Dalmau, Lleonard Matia i Ribot, Estudi de la contaminació química de les aigües subterrànies de Parets del Vallès , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 7 Núm. 2 (1986): IV Trobada sobre la recerca experimental en física i química aplicada a l'estudi i protecció del medi
- Gemma Rauret i Dalmau, Anna Maria Rauret i Dalmau, Mètodes físico-químics de datació aplicats a l'arqueologia , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 11 (1991)
- Gemma Rauret i Dalmau, Mercè Ginjaume Egido, Marta Llauradó i Miravall, Estudi de l'impacte ambiental en cas d'accident nuclear: cas de Txernòbil a Catalunya , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 10 Núm. 2 (1990): VI Trobada - Prada. Txernòbil i el seu impacte al Països Catalans
- Gemma Rauret i Dalmau, Valoració, deu anys després, de l'impacte en el medi ambient , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 17 (1998): Txernòbil, deu anys després
- Roser Rubio i Rovira, Laura Pineda i Foguet, Gemma Rauret i Dalmau, J. F. López-Sánchez, Montserrat Llauradó i Tarragó, Metodologies d'anàlisi de micropol·luents inorgànics en el medi , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 9 Núm. 2 (1987): Homenatge al professor Enric Casassas i Simó pel seu mestratge en química analítica
- Álvaro Izquierdo, Gemma Rauret i Dalmau, Presentació , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 9 Núm. 2 (1987): Homenatge al professor Enric Casassas i Simó pel seu mestratge en química analítica
- Roser Rubio i Rovira, Gemma Rauret i Dalmau, Estudi de la qualitat físico-química de les aigües dels curs baix del riu congost al llarg de l'any 1982 , Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia: Vol. 6 Núm. 2 (1985)