Les plantes tampoc es volen posar malaltes

Les malalties de les plantes són processos dinàmics, progressius i reversibles, produïdes per organismes patògens semblants als que infecten els animals i els homes. Les estratègies de control integrat de plagues i malalties, en els sistemes agroecològics, permeten emprar diverses aproximacions tant administratives, com culturals, tecnològiques i biològiques, sense tenir forçosament que recórrer als productes químics (sals o de síntesi), per revertir la situació. Les plantes són organismes complexos, que reconeixen i estableixen relacions amb el seu entorn (amb altres plantes, micro i macroorganismes). Així doncs, poden reconèixer la presència d’un patogen i reaccionar per tal d’evitar posar-se malaltes. Les plantes disposen de defenses físiques i químiques que poden estar presents de forma constitutiva o bé poden ser induïdes per l’atac d’un patogen. En alguns casos, la resposta de la planta no està limitada al punt de l’atac, sinó que tota la planta respon. Alguns microorganismes beneficiosos poden estimular aquest sistema immune de les plantes de manera que la seva resposta de defensa sigui més ràpida i intensa si són atacades per un patogen. Al seu torn, les plantes poden “manipular” la composició de la comunitat microbiana que colonitza les seves arrels a través de la modificació dels exsudats, potencialment amb la finalitat d’atraure microorganismes beneficiosos. El microbioma de les plantes presenta forts paral·lelismes amb el del tracte intestinal de les persones ja que tots dos tenen un efecte important en la salut i en el creixement i desenvolupament de l’hoste.