Efectes de la pastura sobre l’estat de conservació de les molleres pirinenques

Les molleres pirinenques, aiguamolls d’alta muntanya, han estat pasturades des d’antic. Actualment són freqüents les molleres amb símptomes de sobrepastura, sobretot per la freqüentació de ramats bovins. La sobrepastura altera l’estructura de la vegetació i les funcions ecosistèmiques. El pas del bestiar malmet físicament les plantes i molses, compacta el sòl i crea espais sense vegetació. L’herbivorisme genera pèrdues de biomassa i de matèria orgànica. També es produeixen canvis en les comunitats vegetals a partir de les estratègies de les plantes davant la pressió ramadera. La importància ecològica i biogeogràfica de les molleres pirinenques, així com els serveis ecosistèmics que presten, justifiquen la necessitat de prendre mesures de conservació. L’exclusió ramadera pot ser una eina de gestió efectiva per restaurar el tapís vegetal i els sòls, incrementar la floració i la pluja de llavors, millorar l’estructura dels òrgans de reserva de les plantes i afavorir la colonització de plantes en els espais sense vegetació. Per tal d’assolir aquests beneficis, el 2018 es van instal·lar un conjunt de tancats d’exclusió per protegir alguns sistemes de molleres als Pirineus Centrals. En aquest article presentem un recull dels principals resultats d’alguns estudis realitzats en aquestes molleres, i apuntem les principals implicacions que tenen per a la millora de l’estat de conservació d’aquests hàbitats