Prats mediterranis secs

Els prats són formacions dominades per plantes herbàcies que podem trobar per gairebé tot el planeta. Són un dels hàbitats amb més diversitat d’espècies i tenen un seguit de serveis ecosistèmics d’elevat interès per a la humanitat, malgrat tot, moltes estan amenaçades per l’abandonament o per una intensificació en el seu ús, el que comporta una transformació o degradació cap a formacions arbustives i arbòries, o cap a pastures, pastures farratgeres, conreus, vegetació ruderal o sòls urbanitzats. A Europa es calcula que el 53% de tots els tipus de prats estan amenaçats, i el 81% dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) estan en un estat de conservació desfavorable, mentre que a Catalunya gairebé el 48% dels HIC estan en un estat de conservació desfavorable i el 28,6% se’n desconeix el seu estat de conservació. Els impactes tenen efectes negatius en la diversitat d’espècies i en les seves interaccions, però aquests impactes no sempre són instantanis i poden agreujar-se en un futur. En aquest article ens centrem principalment en els prats secs mediterranis catalans. La gestió d’aquests prats no és fàcil per diversos motius econòmics, socials, legislatius i mediambientals. Sense una gestió continuada (tradicional o activa), molts d’aquests prats s’emmaten. Ara bé, entre els prats mediterranis secs, només els llistonars i pradells terofítics calcícoles corresponen a HIC, però la resta no estan inclosos a la Directiva Hàbitats ni a la Llei de restauració europea. Això limita la seva gestió i conservació futures