Les papallones del Montseny: biologia i biodiversitat

Amb la finalitat de fer estudis ecològics sobre papallones diürnes i la vegetació, es va seleccionar un sector de l’oest del massís del Montseny, a la zona del parc natural del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental). El primer pas fou confeccionar un catàleg de les espècies de la superfamília Papilionoidea, i aquest és el primer objectiu del present article. El segon és descriure la dinàmica anual de cada espècie amb l’època de vol, així com la hibernació i el nombre de generacions. El tercer fou estudiar l’estructura de la comunitat de papallones: abundància relativa d’espècies, famílies i subfamílies per un cantó i diversitat i uniformitat globals i llur evolució temporal per un altre. Finalment, s’analitza la relació entre el voltinisme, la hibernació i la filogènia de les espècies. Per tal de confeccionar el catàleg es realitzaren 124 prospeccions estacionals entre 1975 i 1992. Observem o capturem un total 3.596 exemplars, tots els quals són identificats i pertanyen a 91 espècies. Es descriu la comunitat de papallones indicant els percentatges de cada espècie, el nombre d’exemplars capturats cada mes, el nombre de generacions i la fase d’hibernació. Hi ha 12 espècies molt abundants que, en nombre d’individus registrats, representen elles soles el 50% de la comunitat. Hi ha 85 espècies presents a la primavera i estiu. Els mesos amb més nombre d’espècies i màxima diversitat són juny i juliol (amb 85 espècies), seguit de maig i agost. L’abundància (nombre d’individus) és màxima el juny, seguit de maig i juliol. La taxocenosi està dominada per Nymphalidae-Lycaenidae (80% dels individus), per espècies univoltines (més de la meitat de les trobades) i per les que hibernen en fase d’eruga (60%). S’ha detectat una relació entre les espècies filogenèticament més properes i llur hibernació i voltinisme. Així mateix, la diversitat (H=5,62; d=11) i la uniformitat (J=0,86) són elevades. La mida de la mostra, la quantitat de prospeccions i la durada en el temps són superiors a les habituals, i la corba d’acumulació indica que el catàleg d’espècies és exhaustiu, el que dona als resultats un gran interès no solament per a considerar-los característics del Montseny, sinó per a futures comparacions i així poder detectar tendències a llarg termini, en especial la recessió que s’ha produït en moltes espècies.