El temps biològic. Els ritmes circadiaris i les seves implicacions en la salut

En el curs de l’evolució els éssers vius s’han hagut d’adaptar als canvis cíclics generats pels moviments de la Terra i, en conseqüència, presenten variacions diàries en la seva fisiologia i conducta. Els ritmes circadiaris de tots els òrgans i cèl·lules de l’organisme estan en perfecta sincronia produint una estructura orgànica ben definida en el temps. La ciència que estudia els ritmes biològics és la cronobiologia. La principal estructura que regula els ritmes circadiaris en els mamífers són els nuclis supraquiasmàtics, un conjunt de neurones a la base del cervell. La preferència de les persones a triar un horari determinat, el cronotip, ve donada per la genètica del rellotge intern, per l’edat i per la llum. Quan per determinades circumstàncies el rellotge intern es desajusta del temps extern es parla de desajust circadiari. La causa més típica de desajust circadiari són els treballs nocturns a torns, però també pot produir-se per il·luminació anòmala o per poca regularitat horària. El desajust circadiari és un risc per a la salut, i pot comportar més incidència d’alteracions metabòliques, com ara diabetis, malalties cardiovasculars i alteracions del son i la cognició. Actualment es van desenvolupant aparells automàtics de mesura contínua de variables biològiques que permeten valorar el patró circadiari i l’estabilitat rítmica. Els més emprats en les persones són els actígrafs que mesuren simultàniament l’activitat i la temperatura de la pell. El coneixement dels ritmes circadiaris introdueix el temps en la medicina i permet un estudi més integral de la fisiologia dels éssers vius.