Origen de la migració dels ocells. Patrons migratològics de Catalunya

El comportament migratori és molt comú en el regne animal i fa referència a moviments regulars entre diferents àrees. En les aus, les migracions esdevenen en un cicle anual, on els ocells viatgen entre els quarters de cria i hivernada. En aquest treball s’exposen les diverses hipòtesis sobre l’origen del comportament migratori, els probables factors implicats i les alteracions vinculades als canvis climàtics. L’aparició del comportament migratori en ocells pot relacionar-se amb alguns factors com l’augment de recursos en els quarters de cria durant la primavera o altres factors ecològics com la depredació, el parasitisme i la competència, tots ells en disminució conforme s’augmenta en latitud. Amb referència als canvis climàtics, durant el darrer màxim glacial, la coberta de gel a l’hemisferi nord va afectar majoritàriament les àrees de reproducció que podrien concloure en una disminució de la seva distància migratòria. Tanmateix, en l’actualitat, el canvi climàtic provoca una nova amenaça per a les espècies migratòries, obligades a adaptar ràpidament les seves estratègies migratòries, en el temps i en l’espai, per sobreviure en les noves condicions canviants. El treball aporta també resultats de tres patrons generals de la migració d’ocells a Europa, com la migració en front ampli, dels ocells bategadors amb la guatlla com exemple de migradors a moltes zones costaneres en el mar balear a la primavera. També les direccions preferencials dels ocells que passen o hivernen a Catalunya i que majoritàriament provenen del NE (80%). Finalment les migracions altitudinals amb exemples de la cotxa fumada, el pela-roques, i el pardal d’ala blanca el qual a més a més manté metapoblacions entre els Alps, i els Pirineus.