La IA i el control de la subjectivitat El camí de la governança biopolítica

Main Article Content

Juan Gabriel Alfaro Molina

Un dels motors de la història ha estat l'exercici del poder, com ja va evidenciar Foucault, que ha evolucionat del control de territoris al control de les subjectivitats, entès això com a biopolítica. Amb l'arribada de la tecnologia i els avenços de la IA, aquest control de la subjectivitat ha assumit nous matisos, des de la digitalització de dades. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar la IA i el control de la subjectivitat, com a part del camí de la governança biopolítica, seguint l'enfocament teòric de Foucault sobre un sistema social fonamentat al control mitjançant l'ús del poder. La metodologia que se segueix és qualitativa quant a la utilització de fonts acadèmiques actuals sobre la influència de la tecnologia en els sistemes de control social i polític. Com assenyala Lupton, això es mostra en una “economia de les dades digitals” (Lupton, 2016, p. 116), que implica un seguiment detallat de cada un dels individus com a part dels nous sistemes de governança. Les dades de cada subjecte són de gran interès polític i monetari, ja que a través d'ells se'ls pot limitar en la llibertat i influir en les decisions. L'ús dels big data per part de certs grups selectes (aliança governamental-empresarial) permet tenir el control de les subjectivitats per establir les regles del joc de les possibilitats humanes. A les conclusions es dirimeix sobre la qüestió de si la IA està al servei de la subjectivitat humana, o, al contrari, és la subjectivitat humana qui està al servei de la IA i els seus programadors, anul·lant amb això un valor vital com és l'autonomia del subjecte.

Paraules clau
Subjectivitat, IA, Governança, Biopolítica, Autonomia

Article Details

Com citar
Alfaro Molina, Juan Gabriel. «La IA i el control de la subjectivitat: El camí de la governança biopolítica». Astrolabio: revista internacional de filosofia, 2025, núm. 30, p. 1-17, doi:10.1344/astrolabio.v1i30.50286.
Biografia de l'autor/a

Juan Gabriel Alfaro Molina, Universidad de Costa Rica

Doctor en Filosofía por la Universidad de Navarra, España. Equiparación de Grado y Título de Doctorado Académico en Filosofía, por la Universidad de Costa Rica. Maestría Académica en Filosofía por la Universidad de Costa Rica. Licenciatura en Filosofía por la Universidad de Navarra, España. Las investigaciones giran en torno a la filosofía clásica, antropología filosófica, ética filosófica, lógica, autómatas e inteligencia artificial. Miembro colaborador del Proyecto de Acción Social, Estado de los derechos de la Niñez y la Adolescencia (EDNA), miembro de la Comisión Ad Hoc Comité Académico de Cursos Libres, miembro del grupo de investigación sobre inteligencia artificial FIDIAS (Ficción, Desinformación, Inteligencia Artificial y Subjetividad). Lo anterior, en la Escuela de Estudios Generales, de la Universidad de Costa Rica, donde se desempeña como docente de Filosofía y Pensamiento. También es miembro del comité editorial de la Revista Centroamericana de Filosofía, AZUR y de la Red temática: Evaluación ética del uso de sistemas de inteligencia artificial en la educación pública en Iberoamérica. Orcid: https://orcid.org/00000-0002-3935-3298. E-mail: juan.alfaromolina@ucr.ac.cr.

Referències

AA.VV. (1996). Sofistas. Testimonios y Fragmentos (Int, Tr y Not Antonio Melero Bellido). Madrid: Gredos.

Amador, J. C. (2013). Aprendizaje transmedia en la era de la convergencia cultural interactiva. Educación y Ciudad, (25), 11-24.

Barrios; H; Días; V; Guerra; Y. (2020). Subjetividades e inteligencia artificial: desafíos para ‘lo humano’. Veritas, (47), 81-107. https://www.scielo.cl/pdf/veritas/n47/0718-9273-veritas-47-81.pdf

Belloso, N. (2018). La necesaria presencia de la ética en la robótica: la roboética y su incidencia en los derechos humanos. Cadernos do Programa de Pós-Graduação DIREITO/UFRGS, 13 (2), 81-121. https://seer.ufrgs.br/index.php/ppgdir/article/view/90165/52007

Bentham, J. (1979). Panóptico. Madrid: Las ediciones de la Piqueta.

Bernardino M. H. (2002). El mito del cuarto poder en los tiempos de las torres gemelas. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, (8), 43-62. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0202110043A/12725

Braidotti; R. (2015). Lo Posthumano (Tr. Juan Carlos Gentile Vitale). Barcelona: Editorial Gedisa.

Broncano; F. (2006). Sujeto y Subjetividad en la mente extensa. Revista de Filosofía, 31 (2), 109-133. https://revistas.ucm.es/index.php/RESF/article/view/RESF0606220109A/9298

Colmenarejo, R. (2018). Ética aplicada a la gestión de datos masivos. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, (52), 113-129. https://revistaseug.ugr.es/index.php/acfs/article/view/6553/5674

Cotino, L. (2019). Riesgos e impactos del Big Data, la inteligencia artificial y la robótica. enfoques, modelos y principios de la respuesta del derecho. Revista General de Derecho Administrativo, (50), 1-37. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/aitor,+Journal+manager,+dilemata24-D7.pdf

Crawford, K., Roel D., Dryer, Th., Fried, G., Green, B., Kaziunas, E., Kak, A., Varoon, M., McElroy, E., Sánchez, A., Raji, D., Rankin, J., Richardson, R., Schultz, J., West, S., & Whittaker, M. (2019). AI Now 2019 Report. New York: AI Now Institute

El Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo. (13 de junio de 2024). https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L_202401689

Espinosa, L. (2018). La mano y el algoritmo. Una antropología compleja ante los desafíos tecnológicos del presente. Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, 20 (40), 109-136. https://revistascientificas.us.es/index.php/araucaria/article/view/6566

Floridi, L., Cowls, J., Beltrametti, M., Chatila, R., Chazerand, P., Dignum, V., Luetge, Ch., Madelin, R., Pagallo, U., Rossi, F., Schafer, B., Valcke, P. & Vayena, E. (2018). AI4People –An Ethical Framework for a Good AI Society: Opportunities, Risks, Principles, and Recommendations. Minds and Machines, (28), 689-707.

Foucault, M. (1994). Hermeneútica del sujeto (Ed. y Tr. Fernando Álvarez-Uría). Madrid: Ediciones de la Piqueta.

Foucault, M. (2007). Nacimiento de la biopolítica (Tr. Horacio Pons). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Lazzarato; M. (2014). Signos y Máquinas. El capitalismo y la producción de la subjetividad (Tr. Joshua David Jordan). Los Angles: Semiotext (e).

Lupton, D. (2016) The diverse domains of quantified selves: self-tracking modes and dataveillance. Economy and Society, 45 (1), 101-122. https://www.dhi.ac.uk/san/waysofbeing/data/data-crone-lupton-2016e.pdf

Mann, S. and Ferenbok, J. (2013). New Media and the Power Politics of Sousveillance in a Surveillance-Dominated World. Surveillance & Society, 11(1/2), 18-34. https://ojs.library.queensu.ca/index.php/surveillance-and-society/article/view/veillance/veillance

Monasterio, A. (2017). Ética algorítmica: Implicaciones éticas de una sociedad cada vez más gobernada por algoritmos. Dilemata, 9 (24), 185-217. https://www.dilemata.net/revista/index.php/dilemata/article/view/412000107/497

Montréal Declaration for a Responsible Development of Artificial Intelligence. (2018). https://declarationmontreal-iaresponsable.com/wp-content/uploads/2023/01/ES-UdeM_Decl-IA-Resp_LA-Declaration_v4.pdf

Platón. (1988). Diálogos III. Fedón, Banquete y Fedro (Int, Tr y Not Carlos García Gual, M Martínez Hernández y Emilio LLedó Iñigo). Madrid: Gredos.

Saura, G. & Bolívar, A. (2019). Sujeto académico neoliberal: Cuantificado, digitalizado y bibliometrificado. Revista Iberoamericana sobre calidad, eficacia y cambio en educación, 17 (4), 9-26. https://revistas.uam.es/reice/article/view/reice2019.17.4.001/11367