Gaudi i motivació en un programa d’esbarjos actius

Els objectius del treball eren tres: a) avaluar l’efecte d’un programa anual d’esbarjos actius en la diversió, la motivació intrínseca, la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques (relació, competència percebuda i autonomia) i la intenció de pràctica; b) comprovar si van existir diferències en funció del sexe, i c) explorar les variables predictores de la intenció de pràctica. Es va implementar un programa d’esbarjos actius en un CP d’Astúries (Espanya) basat en l’autoconstrucció de materials i traçat de jocs infantils al pati. Dels 400 alumnes involucrats, 199 estudiants de 4t a 6è de primària (46.2% nens i 53.8% nenes; M = 10.29 anys d’edat; DE = .97) van accedir a emplenar els qüestionaris. Els estudiants van reportar nivells alts en totes les variables, sent relació, motivació intrínseca, competència percebuda i gaudi les més destacades. No es van trobar diferències entre sexes en cap variable. L’anàlisi de regressió múltiple va revelar que la motivació intrínseca i diversió van ser els únics predictors positius de la intenció de pràctica de jocs en el seu temps d’esbarjo i extraescolar (R2 = .51). Els resultats s’han discutit partint de la teoria de l’autodeterminació. El programa, orientat cap a la tasca, va poder incidir en la motivació intrínseca i diversió dels estudiants, la qual cosa va predir la intenció de realitzar activitat física en forma de jocs, tant en l’esbarjo com a nivell extraescolar. L’experiència satisfactòria, saber construir els materials i pintar els espais de joc, podrien ser garants de la materialització d’aquestes intencions.