El tennis, un esport poètic

L'any 984, en preparar un article sobre el músic Pau Casals i la seva poc coneguda activitat esportiva "havia estat bon nedador, entusiasta excursionista i excel·lent tennista" considerant l'excepcional personalitat del protagonista, volia adjuntar a la iconografia esportiva una illustració literària adient que enriquís el meu escrit. Un bon amic filòleg, poeta i jugador de tennis, em va assabentar de l'existència en l'obra de Josep Carner, d'un sonet anomenat Joc de tennis. Vaig aprofitar el primer quartet de l'esmentat poema, per encapçalar el treball. Aquest fet va motivar, a més, que una publi-cació de tanta difusió com la Revista Olímpica "amb edicions espanyola, francesa i anglesa" incorporés, possiblement per primera vegada, uns mots en català.