L'esport també pot inspirar poesia

L'escriptor Antoni Puigverd (Bisbal d'Empordà, 1954) va guanyar el Premi Carles Riba de poesia de l'any 1991, amb un recull de poemes anomenat Curset de Natació. L’esmenta’t títol va cridar la meva atenció i alhora va intrigar-me el seu contingut. Ben aviat en el pròleg, Albert Rossich ens informa que "el mateix Puigverd ha explicat més d'una vegada que amb aquest títol vol suggerir que hem d'aprendre a sobreviure en un mar sense costes. Des d'aquest punt de vista, el títol constitueix una ironia colossal: davant l'amenaça d'una mort segura, se'ns ofereix la solució d'un curset per fer més llarga l'agonia (...) En realitat, sota el títol tan esportiu de Curset de Natació s'amaga una visió més dolorosa de l'existència". Malgrat aquest preàmbul esportivament poc engrescador, vaig resseguir els més de trenta títols de l'índex, entre els quals dos es presenten sota denominacions esportives: Footing i Blau de piscina. Encara que tots els poemes reflecteixen el desencís del poeta enfront d'un món malalt, subjectivament vull creure que tant Footing, on l'autor ens explica les seves vivències de corredor, com Blau de piscina, on es trasllueix el caràcter relaxant del color blau llampant de l'aigua, són els menys depressius del conjunt poètic. Penso que aquesta impressió, és especialment evident si es llegeixen fora del context global, que és com els transcrivim tot seguit.