Josep Puig i Cadafalch, un esportista científic

La portada d’aquest últim número d’apunts de l’any 2001 és un homenatge a Josep Puig i Cadafalch. Després d’un any 2000 dedicat a Domenech i Montaner i a l’espera d’un 2002 gaudinià, l’any 2001 ha estat declarat any Josep Puig i Cadafalch , el tercer del grans arquitectes modernistes. Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867. Va estudiar en aquesta ciutat en el Col·legi de Santa Anna de les Escoles Pies, on va acabar el batxillerat als setze anys. En 1883 va iniciar simultàniament la carrera d’arquitecte a l’Escola Provincial d’Arquitectura, i la de Ciències Físico-Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. El 1884 va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts, on va freqüentar les classes de pintura, escultura, gravat, estètica i historia de l’art. Com a arquitecte, las seves realitzacions són nombroses i una gran part encara enriqueix els carrers de Barcelona. S’ha escrit molt sobre les seves obres i també sobre projectes no consumats, com el de la Plaça de Catalunya i el de l’Exposició Universal. Pot ser considerat justament com un dels pares de la Pàtria. La seva vida política, des que, d’estudiant, va militar en el Centre Escolar Catalanista fins que el 1917, a la mort de Prat de la Riba, va ser designat President de la Mancomunitat de Catalunya, es va manifestar essencialment per la seva catalanitat. La seva tasca al front de la Mancomunitat, especialment en el camp cultural, va ser extraordinària. Després, l’exili fins l’any 1942, essent aleshores primordial el seu paper actiu en la recuperació de tradicions catalanes, com la festa de Sant Jordi, i d’institucions, com l’Institut d’Estudis Catalans. Puig i Cadafalch posseïa un esperit despert, ple de nobles inquietuds, però, al mateix temps, tenia un caràcter sec, amb reaccions imprevisibles, a vegades fins i tot violentes, en el qual destacaven la tenacitat i la intransigència.