Influència dels motius de pràctica, activitat física i personalitat resistent en mestres de primària i infantil

L'objectiu d'aquesta recerca ha estat analitzar les relacions entre els motius de pràctica d'activitat física, el nivell d'activitat física i les variables que afavoreixen la resistència en el lloc de treball, així com la relació dels motius de pràctica més autodeterminats i els components de la personalitat resistent en mestres espanyols d'infantil i primària. A través d'un disseny descriptiu, comparatiu i transversal, es va administrar un qüestionari a una mostra de 649 docents en actiu. Concretament el Qüestionari MPAM-R (Motives for Physical Activity Measure-Revised), el Qüestionari de Resistència Laboral i el Qüestionari PACE (Physician-based Assessment and Counselling for Exercise). Es van analitzar la validesa i la fiabilitat de les escales i les correlacions entre els factors. Finalment es van estudiar diverses hipòtesis a través d'un model d'equacions estructurals. Els resultats van indicar que la diversió (ß = .29), la competència (ß = .25) i el fitnes (ß = .14) són predictors de l'activitat fisicoesportiva realitzada (R2 = .37). Els motius i el nivell de pràctica d'activitat física en el seu conjunt prediuen el 15% de la variable desafiament (R2 = .15). L'activitat fisicoesportiva es relaciona positivament amb la dimensió desafiament (ß = .36) i aquesta amb el compromís (ß = .66) i el control (ß = .45). L'activitat física pot millorar la personalitat resistent en la seva dimensió desafiament.