Sobre la col·laboració del professor d'Educació Física i el metge especialista

l'Ordre de 31 de juliol de 1961, com una mesura improcedent i contrària al principi d'adaptació del currículum i d'integració que estableixen els articles 36 i 37 de la LOGSE i el Reial Decret 696/1995. Són poques les discapacitats, malalties o lesions que incapaciten l'ésser humà per realitzar exercici físic. Amb l'actual Llei del Sistema de Reforma Educativa, una de les novetats en les quals se centra el document és l'atenció a la diversitat, és a dir, aquella atenció individualitzada necessària per tal que aquells alumnes que presentin endarreriment escolar, immaduresa, discapacitat, etc., puguin rebre una intervenció educativa òptima. Cal destacar d'aquesta intervenció educativa la identificació de les necessitats educatives especials i les adequacions curriculars  necessàries. A partir d'aquestes premisses no hi ha cap mena de justificació perquè un alumne es trobi exempt de la disciplina d'Educació Física, sobretot  enint en compte que no només és una àrea procedimental, sinó que també té continguts conceptuals i actitudinals. Complementàriament al que hem comentat i reforçant la idea de la relació necessària entre el professor d'Educació Física i el metge especialista, es fa imprescindible que el metge orienti respecte de les discapacitats en els apartats següents, entre d'altres: formes bàsiques de moviment que el subjecte pot o no pot realitzar (caminar, córrer, saltar, llançar, lliscar, caure, empènyer, suspendre, aixecar, colpejar, etc.); l'amplitud de moviment aconsellable en els segments afectats; la intensitat i el volum de la càrrega; tipus de materials i recursos a utilitzar o no, etc. En definitiva, el metge especialista ha d'orientar el professor sobre activitats a realitzar i, fonamentalment, ha d'indicar allò que l'alumne no pot fer. D'altra banda, el professor ha de conèixer millor les necessitats educatives de
l'alumne, les seves característiques motrius, les seves peculiaritats i, com a conseqüència, s'obtindrà un major encert en l'adequació del currículum, i això
últim ha d'estar arrelat en els dissenys curriculars base de cada etapa. Finalment, el departament d'Educació Física acordarà les adaptacions oportunes
a la vista dels certificats mèdics (Ordre ministerial de 10 de juliol de 1995), així com del resultat de l'avaluació i el dictamen emès pel departament orientació del centre i, si manca, per l'equip d'orientació educativa i psico-pedagògica. Alhora, l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes amb necessitats especials als quals es refereix.aquesta ordre es farà d'acord amb els objectius i continguts proposats en aquest sentit en l'adaptació curricular corresponent.