Comparació de la capacitat de força funcional entre tres grups d’exercici: participants regulars de classes dirigides de condicionament físic, de mètode Pilates i sedentaris

Introducció i objectius: El mètode Pilates és un sistema d’exercici ment-cos cada vegada més popular i reconegut en l’àmbit de l’activitat física encaminada a millorar la salut, però les evidències científiques, de moment, són escasses. L’objectiu d’aquest estudi fou valorar i comparar la capacitat de força funcional en tres grups diferents: practicants habituals del mètode Pilates, practicants habituals de classes col·lectives de condicionament físic i sedentaris (practicants habituals = 2 dies a la setmana durant els darrers tres mesos consecutius). Mètode: La mostra completa comprengué 54 subjectes, 14,5% homes (n = 8) i 85,5% dones (n = 47), amb una mitjana d’edat de 41,11 ± 7,75 anys. Tots el participants completaren la bateria de test Functional Strength Capacity Battery (Yeoman i Liebeson, 1996). Resultats: Es van trobar diferències significatives en el test d’esquat (F[2,51] = 4,67; p < 0,05) i en el test de força de l’esquena (F[2,52] = 4,54; p < 0,05) entre els tres grups. Les anàlisis post-hoc indicaren que el grup que practicà Pilates tingué un nivell significativament més alt que el grup sedentari en dues proves: esquat (Pilates [M = 41,67; DS = 9,52] vs sedentari [M = 30,65; DS = 14,24]) i força-resistència d’esquena (Pilates [M = 158,52; DS = 56,92] vs sedentari [M = 115,04; DS = 34,58]). Conclusions: La pràctica regular del mètode Pilates s’associà a millors resultats en les proves de força funcional.