Llenguatge i envelliment: una visió des de la neuropsicologia

En el procés d’envelliment es produeixen canvis neuropsicològics, de
manera que algunes funcions cognitives es deterioren progressivament
al llarg de tota la vida adulta, unes altres es mantenen estables fins a
edats avançades, mentre que d’altres poden, fins i tot, millorar. Està ben
establert que l’envelliment afecta la memòria, atenció, funcions visoperceptives,
velocitat de processament, funcions executives, com també
algunes funcions lingüístiques. Aquests canvis en les funcions cognitives
tenen el seu correlat en el deteriorament cerebral que es produeix en l’envelliment.
Estudis recents amb tècniques de neuroimatge han mostrat
que, mentre que els adults joves presenten un patró fortament lateralitzat
en l’hemisferi esquerre en tasques de llenguatge i de memòria verbal,
les persones grans tendeixen a mostrar patrons bilaterals. Pel que fa al
processament del llenguatge, es postula la presència de pèrdua de recursos,
alentiment en el processament de la informació, falta d’inhibició,
dèficits en la transmissió, deteriorament de la memòria de treball o
dèficits sensorials i perceptius. Algunes funcions lingüístiques s’afecten
que d’altres, però hi ha evidència de la presència d’un deteriorament del
llenguatge associat a l’edat, amb afectació del lèxic, sintaxi i organització
discursiva. És fonamental tenir en compte aquests canvis, per tal
d’afavorir un envelliment satisfactori i millorar la qualitat de vida, tant
de la persona gran com dels seus familiars.