Correlation between species composition and soil properties in the pastures of Plana de Vic (Catalonia, Spain) / Correlació entre la composició específica i les propietats edàfiques a les pastures de la Plana de Vic Correlació entre la composició es

The correlation between the species composition of pasture communities and soil properties in Plana de Vic has been studied using two multivariate methods, Correspondence Analysis (CA) for the vegetation data and Principal Component Analysis (PCA) for the soil data. To analyse the pastures, we took 144 vegetation relevés (comprising 201 species) that have been classified into 10 phytocoenological communities elsewhere. Most of these communities are almost entirely built up by perennials, ranging from xerophilous, clearly Mediterranean, to mesophilous, related to medium-European pastures, but a few occurring in shallow soils are dominated by therophytes. As for the soil properties, we analysed texture, pH, depth, bulk density, organic matter, C/N ratio and the carbonates content of 25 samples, corresponding to representative relevés of the communities studied.
The species-based ordination (CA) and the property-based ordination (PCA) of soil samples were highly correlated. Thus, the gradients evidenced by the CA of the relevés may be interpreted as coincident with those shown by the PCA of the soil samples, taking into account the ecological requirements of the species.
CA is a powerful auxiliary tool in the hytocoenological classification of the relevés, as most of the resulting groups showed syntaxonomical basis. The most detached groups of relevés were those representing extreme situations within the study area therophytic, xerophilous Helianthemion and Thero-Brachypodion, versus perennial, mesophilous Bromion), whereas most of the relevés evidenced the progressive transition from xeric to mesic aspects, described using the phytocoenological method (5 Aphyllanthion communities).
The soil variables first selected by PCA (depth, texture, and content of organic matter) were those governing water availability. Moreover, the occurrence of each pasture community also depends on other site conditions strongly related to soil water dynamics, chiefly the topographic situation.
__________________________________________________

Hem estudiat la correlació entre la composició específica de les comunitats de pastures de la Plana de Vic i les propietats dels sòls en què viuen, a través de dos mètodes d’anàlisi multivariant, l’anàlisi factorial de correspondències (AFC) per a les dades de vegetació i l’anàlisi de components principals (ACP) per a les dades edàfiques. L’estudi de les comunitats de pastura es basa en 144 inventaris de vegetació (en què intervenen 201 espècies), que prèviament havien estat classificats en 10 comunitats seguint la metodologia fitocenològica. Gran part d’aquestes comunitats són formades molt majoritàriament per espècies perennes, i mostren una transició des de les clarament xeròfiles, netament mediterrànies, fins a les mesòfiles, de caire medioeuropeu. Però algunes, que apareixen en sòls superficials i solen presentar poca extensió, són predominantment terofítiques. Pel que fa a les propietats edàfiques, vàrem obtenir 25 mostres de sòl corresponents a inventaris típics de les comunitats estudiades, i n’hem analitzat la textura, el pH, la densitat aparent, els continguts de matèria orgànica i de carbonats i la relació C/N, i n’hem avaluat la profunditat.
Les ordenacions multivariants obtingudes dels inventaris de vegetació (AFC) per una banda, i de les mostres de sòl (ACP) per l’altra, mostren una notable correlació. Així, si interpretem l’ordenació dels inventaris (AFC) a través de les tendències ecològiques de les espècies, en resulten uns gradients ecològics força coïncidents amb els que mostra l’ACP dels sòls.
L’AFC es manifesta com una important eina auxiliar en la classificació fitocenològica dels inventaris, atès que l’ordenació d’aquests i les agrupacions que en resulten tenen sentit sintaxonòmic. Els grups d’inventaris més evidents corresponen a situacions extremes dins de l’àrea d’estudi (comunitats terofítiques i xeròfiles d’Helianthemion i de Thero-Brachypodion, i pastures perennes i mesòfiles de Bromion), mentre que la majoria dels inventaris dibuixen una transició paulatina des dels sòls xèrics als mèsics, que en l’aspecte fitocenològic correspon a 5 comunitats d’Aphyllanthion.
Les variables edàfiques seleccionades en primer lloc per l’ACP (profunditat, textura i contingut de matèria orgànica) són les que tenen més influència en la disponibilitat hídrica per a les plantes. A més, la presència de cada comunitat de pastura en un lloc donat també depèn d’altres característiques molt relacionades amb la dinàmica de l’aigua, principalment de la situació topogràfica.