Diversitat de comunitats vegetals a les molleres de la Vall d’Aran (Pirineus centrals)

La Vall d’Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l’estudi fitosociològic d’aquestes molleres, especialment d’aquelles que formen part de sistemes complexos (que n’inclouen d’ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l’aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l’aigua lliure del sòl, profunditat de l’aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d’elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d’associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l’única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s’ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d’Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s’hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg i pla de Tor.