Phenological patterns in Mediterranean pastures and scrubs of Catalonia / Comportament fenològic de pastures i matollars mediterranis de la Noguera i la plana de Vic

On the basis of two parallel data sets refering to phenological events in open scrubs and pastures at two sites (Balaguer and Vic), the authors present a comprehensive report of the phenology of these Mediterranean communities. Four main phenophases (vegetative growth, flowering, fruiting and resting) were recorded monthly in 11 communities over 15 months. The results allow comparisons to be drawn between localities and communities, both at community and species levels, and to consider the effects of contemporary climatic data. This yielded useful information on general trends and on the particular responses of each community type to their corresponding constraints.
The phenological sequence in all the communities as a whole showed a strong correlation to seasonal climatic features. A marked phenological reaction was seen in autumn after the summer drought. This was mainly reported in vegetative growth and in emergence of annuals. The reaction was considerably more abrupt the stronger the summer stress had been. The first half of winter was generally a resting period, though scrubs maintained some activity. In contrast, a sudden production of photosynthetic structures characterised the late winter period, although still experiencing quite low temperatures. Blooming achieved maximum values in April for the most xerophilous communities and in May for the majority of the others; but flowering actually occured over an eight months period, at least in low percentages. A marked rise in the potential evapotranspiration during late spring and early summer reduced the flowering phase and led to fruiting and senescence or resting.
Each phenophase was longer and overlapped more with the others in scrubs than in pastures; the most xerophilous pastures showed the sharpest peaks in the percentage graphs. In this sense, the communities proved to be from more to less independent of climatic constraints. Between localities, in the milder Vic the communities developed longer phenological phases than in the drier Balaguer.
In general, the timing and intensity of the summer drought and the rainfall distribution in autumn and spring proved to be the chief constraints on the phenology of the Mediterranean communities studied, by conditioning the length of their productive periods. Interannual variation in these climatic features directly influenced phenological behaviour, mainly in the most xerophilous communities.
------------------------------------------------------------
A partir de dos seguiments fenològics fets a les zones de Balaguer i de Vic relatius a diversos tipus de brolles i de pastures, assagem una síntesi de la fenologia d'aquestes comunitats mediterrànies. Hem pres en consideració quatre fenofases principals: creixement vegetatiu, floració, fructificació i repòs, i n 'hem calculat els percentatges per a cadascuna de les 11 comunitats estudiades durant 15 mesos; també hem comparat el cicle de 19 especies comunes a totes dues localitats. Aquestes dades i els registres de temperatures i precipitacions del període d'estudi, ens permeten exposar el comportament fenològic general, i també les respostes particulars de cada tipus de comunitat o de cada zona, en relació amb els corresponents condicionants ecològics.
En conjunt, la seqüència fenològica va mostrar, a totes les comunitats, una forta correlació amb els trets climàtics estacionals. La tardar va comportar una notable reactivació després de l' eixut estival, reactivació que es va centrar principalment en el creixement vegetatiu de mates i herbes perennes i en la germinació de teròfits, i que va ser més sobtada com més dràstic havia estat l’estrés estival. La primera meitat de 1 'hivern va representar un període de repòs molt generalitzat, tot i que les brolles van mantenir una certa activitat, que comprengué fins i tot alguns episodis secundaris de floració. Entre els mesos de gener i febrer es va iniciar sobtadament l' activitat vegetativa, consistent en la formació i l' elongació de brots i de fulles, fet que havia de permetre aprofitar al màxim el període primaveral subsegüent. Com que les temperatures de la segona meitat d'hivern van ser similars o poc més baixes que les de la primera meitat de l' estació, cal concloure que no és un factor tèrmic el que desencadena el creixement hivernal.
Els pics de floració varen tenir lloc per l'abril a les comunitats més xeriques, i pel maig a quasi totes les altres. D'altra banda, entre mar9 i octubre quasi totes les comunitats van mantenir algunes especies en flor. Entre final de primavera i principi d'estiu, el fort increment de l'evapotranspiració potencial va significar el pas de floració a fructificació i, en percentatges elevats, a les fases de senescència i mort (teròfits) o de repòs (hemicriptòfits i camèfits). Aquesta transició va ser més precoç i rapida a les comunitats més xeròfiles, i més a Balaguer en general que a Vic.
A les brolles cada fenofase va ser globalment més dilatada que a les pastures, de manera que les fenofases es van encavallar més entre elles. A les pastures més xeròfiles és on els pics de creixement, floració i fructificació van ser més sobtats. Per tant, cal considerar que davant les limitacions climàtiques les brolles manifesten un grau d’independència més gran que les pastures, i que dins d'aquestes les més xeròfiles són les més dependents. En l'aspecte geogràfic, les comunitats de Vic van poder desenvolupar fenofases més llargues que no pas les de Balaguer, localitat afectada per un estrés hídric for9a més dilatat i intens.
Com a fet general, les característiques de l'eixut estival (inici, durada i intensitat) i la distribució de pluges a la tardar i a la primavera esdevenen els principals condicionants de la fenologia de les comunitats mediterrànies estudiades, ja que en depèn la longitud dels períodes productius, tant vegetatius com reproductors. La variabilitat interannual d'aquests fenòmens climàtics fa que el comportament fenològic dels vegetals variï d'un any a l'altre, d'una manera més intensa com més xeròfila és cada comunitat.