Anàlisi retrospectiu del sistema metropolità de Barcelona i la seva influència en l’estructura urbana

En els últims temps, degut al desbordament dels límits administratius per la urbanització, la literatura ha estudiat vàries aproximacions per delimitar les àrees urbanes i metropolitanes. Simultàniament, aquestes dinàmiques urbanes han donat peu també a l’estructuració de sistemes metropolitans policèntrics, caracteritzats per la dispersió i per la descentralització concentrada de població i ocupació, trencant amb el paradigma de la ciutat monocèntrica. No obstant, pocs estudis s’han concentrat en estudiar dinàmicament (a través del temps) i conjuntament, el creixement dels límits metropolitans i la seva influència en l’estructura urbana de les àrees metropolitanes. En aquest article, la dinàmica urbana retrospectiva (1991-2001) i la seva influència en l’estructura urbana del sistema metropolità de Barcelona és estudiada.
Primerament, a través d’analitzar la mobilitat residència-treball, els límits funcionals metropolitans són delimitats pels anys 1991, 1996 i 2001. Després, l’article estudia com el creixement dels límits metropolitans influencia en l’estructura urbana per tal de caracteritzar-ne els canvis pel període de temps estudiat. En aquest sentit, l’estructura urbana és caracteritzada a partir de tres elements claus: identificació de subcentres urbans mitjançant una aproximació funcional (mobilitat residència treball), a la vegada que s’estima si exerceixen influència o no en l’estructura urbana; el grau de complexitat del sistema metropolità; i la mesura del nivell de policentrisme considerant les seves dimensions morfològiques i funcionals com també proposant-ne una d’integrada. Tenint una perspectiva dinàmica (1991-2001), els resultats suggereixen un procés d’expansió urbana dels límits metropolitans que es tradueix en un increment dels subcentres degut als canvis dels mercats residencials i de treball, una estructura més policèntrica del sistema metropolità i un major grau de la seva complexitat.