Didàctica i aporètica. La funció pedagògica del teatre en Bertolt Brecht i Václav Havel
Article Sidebar
Main Article Content
Bertolt Brecht i Václav Havel eren ben conscients de la dimensió pedagògica del teatre. Per a tots dos aquesta dimensió depèn, al seu torn, d’una aproximació filosòfica al concepte de veritat. Tant Brecht com Havel consideraven que el teatre té una relació essencial amb aquest concepte i que, per tant, és una manera d’aclarir la nostra situació en el món i, des d’aquest aclariment, proposar una base per a l’acció. Les divergències apareixen a l’hora de caracteritzar aquest aclariment i aquesta acció, que depenen en bona mesura de les tradicions filosòfiques en què s’emmarquen les obres teatrals de Brecht i de Havel: el materialisme dialèctic i la fenomenologia.
Article Details

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
(c) Jordi Casasampera Fernández, 2026
Derechos de autor
Temps d’Educació conserva el derecho de la primera publicación del artículo, concediendo al autor los derechos de autoría. Además, todos los contenidos publicados en Temps d’Educació están sujetos a la licencia Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Jordi Casasampera Fernández, Universitat Internacional de Catalunya. Universitat de Barcelona
Jordi Casasampera Fernández és professor al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i al Centre Interdisciplinari de Pensament de la Universitat Internacional de Catalunya. També és docent a l’ensenyament secundari i ha estat professor d’art dramàtic. Els seus àmbits d’investigació són la filosofia antiga i la seva recepció contemporània, l’ètica i la relació entre teatre i filosofia.
Benjamin, W. (1967) Versuche über Brecht. Frankfurt del Main, Suhrkamp.
Brecht, B. (1986) Quatre converses sobre teatre. Barcelona, Edicions 62.
Brecht, B. (1988) «Petit Organon per al teatre», a Teatre. Barcelona, Edicions 62.
Brecht, B. (1992) Werke [vol. 21]. Frankfurt del Main, Suhrkamp.
Brecht, B. (1998) Teatre complet [vol. I]. Barcelona, Institut del Teatre.
Casasampera, J. (2025) La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel. Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona.
Galí, A. (1989) Darrers escrits 1967/1969. Barcelona, Fundació Alexandre Galí.
Havel, V. (1990a) Dopisy Olze. Brno, Atlantis.
— (1990b) Disturbing the Peace. Nova York, Alfred Knopf.
Havel, V. (1992) Open Letters. Nova York, Vintage Books.
Havel, V. (1997) Largo desolato y otras obras. Barcelona, Galaxia Gutemberg–Círculo de Lectores.
Havel, V. (2008) Sea breve, por favor. Barcelona, Galaxia Gutemberg – Círculo de Lectores.
Kaiser, G. (1962) «Plato as Dramatist». The Tulane Drama Review, vol. 7, n. 1, p. 188-190.
Kaiser, G. (1971) Werke [vol. IV]. Frankfurt del Main, Propyläen Verlag.
Kriseová, E. (1993) Václav Havel. The Authorized Biography. Nova York, St. Martin’s Press.
Patočka, J. (1999) Sebrané spisy [vol. 2]. Praga, Oikoymenh.
Patočka, J. (2002) Sebrané spisy [vol. 3]. Praga, Oikoymenh.
Patočka, J. (2006) Sebrané spisy [vol. 12]. Praga, Oikoymenh.
Puchner, M. (2010) The Drama of Ideas. Platonic Provocations in Theater and Philosophy. Nova York, Oxford University Press.
Salvat, R. (2010) Una mirada al teatre modern i contemporani (2). El teatre és una ètica. Barcelona, Institut del Teatre.
Wekwerth, M. (2011) Daring to play. A Brecht companion. Nova York, Routledge.
Žantovský, M. (2016) Havel. Una vida. Barcelona, Galaxia Gutenberg.
Artículos más leídos del mismo autor/a
- Jordi Casasampera Fernández, Elementos pedagógicos en la teoría teatral de la Escuela de Praga , Temps d'Educació: Núm. 65 (2023)
- Jordi Casasampera Fernández, Presentació. Teatre, política i pedagogia , Temps d'Educació: Núm. 69 (2025): Teatre, política i pedagogia