Per a què llegir? Una reflexió a partir de Michel de Montaigne
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article planteja el sentit de la lectura en l’àmbit educatiu a partir de les consideracions que fa Michel de Montaigne (1533-1592) sobre lectura i educació en els seus Assaigs. Montaigne llegeix per plaer i per regular la seva vida, en un procés de coneixement i transformació de si mateix, el que suposa no tant una recopilació d’informació com una experiència de formació. La lectura formativa no seria separable de la formació del judici, objectiu primordial de l’educació. L’aparició d’un nou suport de lectura, la lectura en pantalla, suposa un perill per a l’objectiu montanià, perquè estudis empírics indiquen una major dificultat per a dur a terme una lectura en profunditat, i en la mesura que ens trobem amb persones que usin exclusivament la lectura en pantalla la lectura en profunditat, bàsica per a la formació, es podria anar perdent, donant lloc a la bretxa que podem anomenar «bretxa del llibre en paper». Es defensa que per mantenir la lectura en profunditat cal que les propostes que es facin respecte de la lectura i l’escriptura tinguin en compte que l’objectiu final és formar persones, i això passa, seguint Montaigne, per formar el judici.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Joan Lluís Llinàs Begon, 2026
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Joan Lluís Llinàs Begon, Universitat de València
Joan Lluís Llinàs Begon es professor titular d’universitat a la Universitat de València. Compta amb nombroses publicacions sobre la gènesi de la modernitat, així com sobre qüestions de filosofia de l’educació, especialment sobre Montaigne i Descartes.
Arendt, H. (1992) Hombres en tiempos de oscuridad. Traducció de Claudia Ferrari. Barcelo-na, Gedisa.
Baron, N. (2015) Words on screen: Fate of reading in a digital world. Oxford, Oxford Univer-sity Press.
Castillo Gómez, A. (coord.) (2002) Historia de la cultura escrita. Del Próximo Oriente Antiguo a la sociedad informatizada. Gijón, TREA.
Enquesta sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2023, encarregada per la Federació del Gremi d’editors d’Espanya i amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport i Cedro. Disponible a: https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2023-presentacion.pdf. [Accés: 16 de desembre de 2024]
Gadamer, H. G. (1988) Verdad y método. Salamanca, Sígueme.
Kovač, M. i Van der Weel, A. (2018) «Reading in a Post-Textual Era». First Monday 23 (10). https://doi.org/10.5210/fm.v23i10.9416. Traducció castellana: «La lectura en la era de la digitalización», a Lectura en papel vs. Lectura digital.. Traducció de Laura Tibaquira. Bogotá, CERLALC-UNESCO, 2020, p. 8-9. Disponible a: https://cerlalc.org/wp-con-tent/uploads/2020/04/Cerlalc_Publicaciones_Dosier_Pantalla_vs_Papel_042020.pdf [Data d’accés: 16 de desembre de 2024]
Landa, M. (2005) «Leer y escribir, vasos comunicantes». Sociedad lectora y educación. Número extraordinario. Madrid, Revista de Educación.
Larrosa, J. (1996) La experiencia de la lectura: Estudios sobre literatura y formación. Barcelona, Laertes.
Manguel, A. (1998) Una historia de la lectura, Madrid, Alianza.
Mangen, A. (2018) «Modes of writing in a digital age: The good, the bad and the unknown». First Monday, 23 (10). https://doi.org/10.5210/fm.v23i10.9419.
Mèlich, J. C. (2002) Filosofía de la finitud. Barcelona, Herder.
Mizrachi, D. (2015) «Undergraduates’ academic reading format preferences and beha-viors». Journal of Academic Librarianship, volume 41, number 3, p. 301-311. https://doi.org/10.1016/j.acalib.2015.03.009
Montaigne, M. de (2004) Les Essais. Édition de Villey-Saulnier, préface et supplément de Marcel Conche. Paris, PUF.
Montaigne, M. de (2006, 2007, 2008) Assaigs. 3 volums. Traducció de Vicent Alonso. Barcelona, Proa.
Moreno, V. (2004) Leer con los cinco sentidos. Donostia, Editorial Pamiela.
Pugh, K. R.; Sandak, R.; Frost, S. J.; Moore, D.L. i Mencl, W. E. (2006) «Neurobiological in-vestigations of skilled and impaired reading», a D. K. Dickinson & S. B. Neuman (Eds.), Handbook of early literacy research. Vol. 2. New York, Guilford, , p. 64-74.
Ricœur, P. (1987) Tiempo y narración I. Madrid, Cristiandad.
Singer, L. M. i Alexander, P. A. (2017) «Reading on paper and digitally: What the past decades of empirical research reveal». Review of Educational Research, 87(6), p. 1007-1041. DOI: https://doi.org/10.3102/0034654317722961
Tenopir, C.; King, D. W.; Christian, L. i Volentine, R. (2015) «Scholarly article seeking, reading, and use: A continuing evolution from print to electronic in the sciences and social sciences». Learned Publishing, 28(2), p. 93-105. DOI: https://doi.org/10.1087/20150203
Vargas Llosa, M. (2002) La verdad de las mentiras. Madrid, Alfaguara.
Viñao, A. (2002) «Del periódico a internet. Leer y escribir en los siglos XIX y XX», a Casti-llo Gómez, Antonio (coord.), Historia de la cultura escrita. Del Próximo Oriente Antiguo a la sociedad informatizada. Gijón, TREA, p. 317-355.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Lluís Llinàs Begon, Educació, Filosofia i forma de vida. Les propostes de Montaigne i Descartes / Éducation, philosophie et forme de vie. Les propositions de Montaigne et de Descartes , Temps d'Educació: 2014: Núm.: 46