Per a molts juristes i politòlegs la XIV legislatura de la democràcia espanyola passarà a la posteritat pel seu inici tardà datat el 3 de desembre del 2019 –després d’haver-se celebrat dues eleccions generals en un mateix any– i pel seu abrupte final: el 30 de maig del 2023, quan el president del Govern va dissoldre sorprenentment les Corts Generals, després del fiasco electoral del seu partit en les eleccions municipals i autonòmiques celebrades dos dies abans. Ara bé, tot i concedint la singularitat que ha caracteritzat l’inici i el final d’aquesta legislatura, considero que resulta més rellevant –pensant en la seva repercussió ètica i en la càrrega de profunditat política la inflació legislativa de caràcter ideològic que –emparant-se en una aritmètica parlamentària exigua, encara que favorable per als propis interessos de supervivència política– ha caracteritzat l’acció política del govern de coalició. No costa gaire entendre en els nostres dies per què el Dret no es confon amb les lleis. Només cal aturar-se en la proliferació de lleis ideològiques que han entrat en vigor en la XIV legislatura de la democràcia espanyola per advertir les nombroses disposicions legals que, contravenint el sentit comú, tenen rang de font del Dret. I tot això per més que alguns conspicus representants del Poder Legislatiu defensin la tesi que “en el Dret hi cap tot”.
En el tema de portada d'aquest número incloem veus autoritzades –com les dels professors Vicente Bellver, Aniceto Masferrer, Juan Alfredo Obarrio, Remedio Sánchez Ferriz, Mariano Vivancos i Nicolás Jouve de la Barrreda– que clamen per la recuperació del veritable sentit del Dret, prenent com a eix de l’anàlisi algunes de les lleis que han entrat en vigor entre el 2020 i el 2023, i en les quals, per veure la llum, el Poder Executiu ha prescindit en molts casos de les vies reglamentàries de consulta als òrgans constitucionals previstos a aquest efecte, amb intenció d’agilitzar els tràmits per a la posterior entrada en vigor d’aquests projectes legislatius o proposicions de llei, o bé motivat per la possibilitat d’esquivar alguna garrotada que es pogués rebre d’aquestes instàncies. D’aquests aspectes procedimentals, i sobretot dels substantius, se n’ocupen diversos experts acadèmics i científics, procedents de diferents universitats, que tenen com a leitmotiv la recerca de la veritat en el seu camp d’especialització professional.
Ben clar es desprèn l’avantatge d’un estudi monogràfic interdisciplinari com és el que ocupa aquest número monogràfic, en què es realça un sa diàleg acadèmic entre representants de disciplines com el Dret, l’Ètica i la Política, que tant comparteixen entre si, com és ni més ni menys tot el que fa referència a la defensa i protecció de la dignitat de la persona humana, fonament del quefer legislatiu d’una comunitat política que mereixi aquest nom. No és sobrer reivindicar aquí l’adagi kantià: “Les coses tenen preu; les persones, dignitat”.

Ginés Marco Perles, Coordinador del tema de portada