Visitants de Cardó. Excursionistes i científics (1870-1931).

L’exclaustració del convent de Cardó l’any 1835 va suposar la desaparició de la vida religiosa i el seu abandonament durant uns trenta anys i la posterior conversió de l’edifici en balneari, tot aprofitant les aigües saludables de les seves fonts. La singularitat de la vall —tranquil·litat, bell paisatge, clima moderat, vegetació rica, qualitat de les aigües, muntanyes, història…— va atreure famílies al balneari que cercaven pau, descans i millorar la salut, però també excursionistes i científics que van fer de la vall de Cardó i del seu entorn un territori on satisfer els seus interessos. L’article se centrarà en l’excursionista científic que, entre el 1870 i el 1931, va aprofitar la seva estada per escriure sobre els valors naturals de Cardó, els habitants i pobles de l’entorn, la tradició oral, les rutes de muntanya, la història o els atractius naturals en articles i llibres, amb un resultat molt positiu per a un territori que, allunyat dels grans centres urbans, podia caure en l’oblit.