Aquest número aborda les «geografies de la sexualitat i del naixement». Ens referim a «geografies» no com a mapes ni com a territoris físics, sinó per explicar com els espais físics, socials i simbòlics influeixen en les experiències reproductives i sexuals. Des de la perspectiva sanitària, el lloc on s’atén l’embaràs, el part o els aspectes ginecològics —hospital, casa, centre de naixement— condiciona l’autonomia, el tipus de cures i les relacions de poder entre professionals i dones. En el pla antropològic, aquests espais estan carregats de significats culturals i normes que regulen com s’ha de viure la sexualitat i el naixement. A nivell social, les geografies revelen desigualtats d’accés, mobilitats forçades i marcs legals que afecten drets i oportunitats.
La sexualitat i el naixement mai no tenen lloc en espais neutres: estan travessats per estructures polítiques, culturals i territorials que modelen profundament les experiències de les persones. El cos, quan es relaciona amb la sexualitat i la procreació, és regulat, controlat i conseqüentment viscut d’una manera específica, convertint-se en un espai polític.