Garantir els drets sexuals i reproductius: un pilar essencial per erradicar la violència contra les dones

La violència contra les dones adopta formes subtils que no sempre es reconeixen de manera immediata, podent-se presentar en forma de circuits assistencials laberíntics, demores injustificades o informació transmesa des d’un enfocament paternalista sense evidència científica. Aquesta violència pot manifestar-se en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius, incidint negativament en l’autonomia, la salut i el benestar de les dones. Tot i que la legislació reconeix com a violència obstètrica qualsevol obstacle per accedir a informació veraç, mètodes anticonceptius segurs o decisions autònomes, la seva aplicació pràctica continua sent insuficient. En els serveis de salut sexual i reproductiva persisteixen itineraris innecessàriament llargs. Es tracta d’agendes saturades, circuits interns poc eficients o dependència de determinats perfils professionals. L’OMS recorda que obstaculitzar l’accés als serveis reproductius constitueix violència, cosa que qüestiona l’organització interna dels serveis i la distribució de competències. Les llevadores exerceixen un paper fonamental al llarg del cicle vital: educació sexual, assessorament anticonceptiu, detecció de violències i acompanyament en processos reproductius. La seva formació especialitzada les situa en una posició clau per garantir accessibilitat i equitat. Tanmateix, la pràctica quotidiana no sempre reflecteix aquesta capacitat resolutiva. Organismes internacionals coincideixen que ampliar l’autonomia professional de les llevadores millora l’accés, redueix complicacions, incrementa la satisfacció i afavoreix un model d’atenció centrat en la dona. Per avançar cap a un model d’atenció lliure de violències és imprescindible reforçar els serveis amb recursos adequats, reconèixer les competències de les llevadores i redissenyar circuits que permetin l’accés universal a la contracepció.