Las Fuerzas Armadas y la legalización del PCE

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Roberto Muñoz Bolaños
Universidad Camilo José Cela

La legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) marca un punt d'inflexió en el procés de transició a la democràcia que va començar amb la mort del general Franco en 1975. Fins a aquell moment, les Forces Armades (FAS) havien recolzat tàcitament l'acció de Govern d'Adolfo Suárez, afavorint una transició ordenada a un règim democràtic des de la legalitat franquista i mantenint la il·lusió de poder tutelar l'acció de l'Executiu. Tanmateix, la decisió del president Suárez de legalitzar el PCE, considerat l'enemic fonamental per als franquistes durant la guerra civil, sense demanar el suport de la cúpula militar i després d'informar de forma molt succinta als caps dels tres ministeris militars, va provocar un fort rebuig a les FAS i va trencar per sempre la confiança entre els militars i el Govern d'Adolfo Suárez. Es va obrir així el camí a les operacions colpistes que es van produir en els anys següents, l'objectiu de les quals era desmantellar o moderar el sistema democràtic.

Paraules clau
Forces Armades, Partit Comunista d'Espanya, Govern de Suárez, Transició democràtica

Article Details

Com citar
Muñoz Bolaños, Roberto. «Las Fuerzas Armadas y la legalización del PCE». Rubrica contemporanea, 2013, vol.VOL 2, núm. 04, p. 101-20, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/286536.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Roberto Muñoz Bolaños, Universidad Camilo José Cela

Doctor en Història Contemporània per la Universidad Autónoma de Madrid, és profesor associat a la Facultat de Ciències Socials i de l'Educación de la Universidad Camilo José Cela, professor del Màster de Formació Pedagògica de la Universidad Francisco de Vitoria i professor del curs d'especialista universitari en Historia Militar, codirector juntament amb Fernando Puell, del Mòdul IV "Paz armada y guerras mundiales: 1848-1945. Curso 2012-2013”, UNED, Instituto Universitario Gutiérrez Mellado.

PUBLICACIONS: “La institución militar en la posguerra (1939-1945)” a PUELL DE LA VILLA, Fernando i ALDA MEJIAS, Sonia (eds.), Los ejércitos del franquismo (1939-1975), Madrid: IUGM, 2011;”’A por los golpistas’”. El fin de la involución militar y el control de las fuerzas Armadas durante el primer gobierno socialista (1982-1986)”, a SOTO CARMONA, Álvaro, i MATEOS, Abdón, Historia de la época socialista. España, 1982-1996, Madrid, UAM-UNED, 2011; “Francisco Llano de la Encomienda. General de División”, en GARCÍA FERNÁNDEZ, Javier (coord.), 25 militares de la República, Madrid, Ministerio de Defensa, 2011; "Movimientos involucionistas y tramas golpistas”, a PUELL DE LA VILLA, Fernando, i ÁNGEL SANTANO, Silvia (eds.), El legado del general Gutiérrez Mellado, Madrid, IUGM, 2013;“Operación Galaxia”, a Historia del Tiempo Presente, n. 20 (2012).