La constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Josep Pich Mitjana

El propòsit d’aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l’Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l’austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d’abolir l’esclavitud i de l’autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812.

Paraules clau
Revolució espanyola, Corts de Cadis, Constitució de 1812, Pi y Margall, Rafael María de Labra, federalisme, austriacisme, catalanisme, autonomisme

Article Details

Com citar
Pich Mitjana, Josep. «La constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme». Rubrica contemporanea, 2012, vol.VOL 1, núm. 01, p. 111-37, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/286219.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Josep Pich Mitjana

Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural, ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanell i Mas de Ciències de la Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans de 2001 amb el treball Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball Almirall i el federalisme intransigent. Ha editat les memòries de l’advocat, periodista i dirigent republicano federal barceloní Conrad Roure (1841-1928) titulades Recuerdos de mi larga vida, 7 toms, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999 i 2010, de Valentí Almirall, una Antologia de textos, amb un estudi introductori, Barcelona, Generalitat-Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, i és un dels editors d’Antoni Saumell Soler. Miscel·lània in Memoriam, Barcelona, UPF, 2007. Ha participat en la publicació d’obres col·lectives com Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975). Materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani, 1808-1975 (1998), La Diputació revolucionària, 1868-1874 (2003), Figuras de la Gloriosa. Aproximación biográfica al Sexenio Democrático (2006), Cuba: de Colonia a república (2006) i Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna (2007). Ha publicat El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894) (2002). Almirall i el Diari Català (2003). Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) (2004), Valentí Almirall i el federalisme intransigent (2006), Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 (2008), La Setmana Tràgica. Motius i fets (2010), i Semana Trágica. Entre las barricadas de Barcelona y el barranco del Lobo (2011). També és autor diversos articles de recerca històrica publicats en revistes especialitzades. Les seves línies d’investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.