“La regió forta i amb mitjans propis”. La Mancomunitat, el catalanisme i la dictadura de Primo de Rivera

Article Sidebar

La imatge d'un grup de telefonistes dels anys 1920 es projecta de manera infinita
PDF (Castellano)

Main Article Content

Josep Pich Mitjana
Universitat Pompeu Fabra
https://orcid.org/0000-0002-2432-3926
Alfonso Bermudez Mombiela
Universitat Pompeu Fabra
https://orcid.org/0000-0002-1236-0869
Gerard Llorens DeCesaris
https://orcid.org/0000-0003-0342-7678

L'objectiu de l'article és aportar noves fonts que ens permetin reinterpretar el procés que va implicar que bona part del moviment catalanista i la Mancomunitat recolzessin el pronunciament del general Primo de Rivera que va acabar amb el sistema parlamentari liberal de la Restauració i va suposar l'inici de la primera dictadura espanyola del segle XX. Ens preguntem per què una bona part del catalanisme va donar suport al pronunciament del general Miguel Primo de Rivera, quan aquest era el capità general de Catalunya i encapçalava el “partit militar”; un lobby de pressió clarament vinculat al nacionalisme espanyol exacerbat. La nostra investigació aporta noves fonts d'estudi provinents de l'Arxiu de Josep Puig i Cadafalch que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, especialment el projecte del Reial decret de regionalització espanyola. Defensem que el suport de la major part del catalanisme a la instauració de la dictadura hauria estat motivat per la promesa d'instaurar la regionalització espanyola per la via autoritària.

Paraules clau
Catalanisme, nacionalisme espanyol, nacionalisme català, Mancomunitat, “partido militar”, Miguel Primo de Rivera, Josep Puig i Cadafalch

Article Details

Com citar
Pich Mitjana, Josep et al. «“La regió forta i amb mitjans propis”. La Mancomunitat, el catalanisme i la dictadura de Primo de Rivera». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 28, p. 155-74, doi:10.5565/rev/rubrica.386.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografies de l'autor/a

Josep Pich Mitjana, Universitat Pompeu Fabra

Catedràtic d'Universitat d'Història Contemporània ena la UPF.
Les seves principals aportacions se centren en l'estudi de la Història política i cultural, tant espanyola com catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, així com en la gènesi i l'evolució del federalisme, del nacionalisme català i de l'imperialisme espanyol al nord d'Àfrica.
Va col·laborar en la constitució del Grup de Recerca en Estats Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF del qual era IP el professor Enric Ucelay-Da Cal i soc el seu IP des del juny de 2018. Tinc quatre trams de recerca avaluats positivament, tant per l'agència avaluadora estatal com per l'autonòmica.

Alfonso Bermudez Mombiela, Universitat Pompeu Fabra

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Saragossa, investigador posdoctoral, primer amb una beca Margarita Salas de la UniZar i actualment amb una Juan de la Cierva de la UPF all GRENS de la UPF.

Gerard Llorens DeCesaris

Doctor en Història Contemporània per la UPF el 2023. Té un contracto posdoctoral "Investigo" de la Generalitat de Catalunya al GRENS de la UPF.

Referències

ABC, 1923.

ANDRADE, Benito Mariano, Castilla ante el separatismo catalán, Madrid, Reus, 1921.

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA, fondo 737.

BALCELLS, Albert, Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època, Barcelona, Rafael Dalmau, 2013.

BARAS I GÓMEZ, Montserrat, Acció Catalana: 1922-1936, Barcelona, Curial, 1984.

CARDONA, Gabriel, y LOSADA, Juan Carlos, Weyler. Nuestro hombre en La Habana, Barcelona, Planeta, 1997.

CASALS, Xavier, “Auge y declive del ‘partido militar’ de Barcelona (1898-1936)”, Iberic@l. Revue d’études ibériques et ibéro-américaines, n. 4 (2013).

CASALS, Xavier, y UCELAY-DA CAL, Enric, El fascio de la Rambla. Los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.

COLOMINAS, Joaquim. Josep Puig i Cadafalch i la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2019.

Correspondencia de España, La1923.

Diario de la Marina, 1923.

EHRLICH, Charles, E. Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Barcelona, Institut Cambó Alpha, 2004.

ESCULIES, Joan, A la recerca de Prat de la Riba, Barcelona, Pòrtic, 2017.

FERRER, Miquel, De la fundació de la Lliga Regionalista a la Primera Guerra Mundial (1901-1918) , Barcelona, Rafael Dalmau, 1977.

Gaceta de Madrid, 1833, 1923.

GABRIEL, Pere, “Eren temps de sindicats. Reconsideracions a l’entorn de 1917-1923”, L’Avenç, 192 (1995).

GARRIGA I MASSÓ, Joan, Memòries d’un liberal catalanista (1871-1939), Barcelona, Edicions 62, 1987.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931) , Madrid, CSIC, 1999

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917), Madrid, CSIC, 1998.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, y REY REGUILLO, Fernando DEL, La defensa armada contra la revolución: una historia de las “guardias cívicas” en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995

GRAU, Josep, La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.

HURTADO, Amadeu, Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1969.

IGLESIAS AMORÍN, Alfonso, Marruecos, panteón del Imperio español (1859-1931) , Madrid, Marcial Pons, 2022.

IZQUIERDO , Santiago, “La llarga campanya en demanda de la Mancomunitat”, en UCELAY-DA CAL, Enric; PICH, Josep, y GONZÁLEZ VILALTA, Arnau, L’Aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, Catarroja, Afers, 2019.

IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, La Primera victòria del catalanisme polític: el triomf electoral de la candidatura dels “quatre presidents” (1901) , Barcelona, Pòrtic, 2002.

LEÓN-IGNACIO, Jacinto, Los Años del pistolerismo. Ensayo para una guerra civil, Barcelona, Planeta, 1981.

LLORENS I VILA, Jordi, La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià: 1891-1903, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992

MADARIAGA, María Rosa, Abd-el-Krim el Jatabi: la lucha por la independencia, Madrid, Alianza, 2009.

MADARIAGA, María Rosa, España y el Rif: crónica de una historia casi olvidada, Melilla, UNED, 1999.

MADARIAGA, Salvador DE, Memorias de un federalista, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1967.

MALAPARTE, Curzio, Técnica del Golpe de Estado. Trotsky, Lenin, Pilsudsky, Kapp, Napoleón, Primo de Rivera, Hitler, ed. de Santiago de Chile, Zig-zag, 1934.

MANELA, Erez, The Wilsonian moment: self-determination and the international origins of anticolonial nationalism, Nueva York, Oxford University Press, 2009.

MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, “Pistolerismo y violencia sindical en Barcelona (1917-1923)”, Barcelona Quaderns d’Història, 26 (2020)

MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, y ZOFFMANN RODRIGUEZ, Arturo, “A Proletarian Turf War: The Rise and Fall of Barcelona’s Sindicatos Libres, 1919-1923”, International Review of Social History (IRSH), 66 (2021).

MOLAS, Isidre, “Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)”, Recerques: història, economia, cultura, n. 4 (1974).

MOLAS, Isidre, Lliga catalana: un estudi d'estasiologia, Barcelona, Edicions 62, 1973.

MORENO LUZÓN, Javier, El rey patriota. Alfonso XIII y la nación, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2023.

País, El, 1913.

PICH, Josep; MARTÍNEZ FIOL, David ,y SABATER, Jordi, La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923) , Barcelona, Bellaterra, 2020.

PRAT DE LA RIBA, Enric, “L’imperialisme”, en La nacionalitat catalana, Barcelona, Tip. L’Anuari de l’Exportació, 1906.

PUBILL, Joan, “Calma abans de la tempesta? El procés de desliberalització a Espanya al primer terç del segle XX. Aproximació a les arrels d’un fenomen europeu”, Segle XX. Revista catalana d’història, 11 (2018).

PUELL DE LA VILLA, Fernando, “El ejército español en vísperas de Annual”, Studia Historica. Historia Contemporánea, 39 (2022).

Publicitat, La, 1923.

QUIROGA, Alejandro, Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación, Barcelona, Crítica, 2022.

REY REGUILLO, Fernando DEL, “El empresario, el sindicalista y el miedo”, en CRUZ, Rafael, y PÉREZ LEDESMA, Manuel, Cultura y movilización en la España contemporánea, Madrid, Alianza, 1997.

RIBÉ, Manuel, Memorias de un funcionario, Barcelona, Marte, 1963.

RIQUER, Borja DE, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Barcelona, Edicions 62, 1977.

ROMERO SALVADÓ, Francisco J., ¿Quién mató a Eduardo Dato? Comedia política y tragedia social en España, 1892-1921, Granada, Comares, 2020.

SANTOLARIA, Francesc, El Banquet de la Victòria i els fets de ¡Cu-Cut!. Cent anys de l'esclat catalanista de 1905, Barcelona, Meteora, 2005.

SOLDEVILLA, Fernando, El Año político 1905, I, Madrid, Imp. de Ricardo Rojas, 1906.

SOLDEVILLA, Fernando, El Año político. 1913. Año XIX, Madrid, Imp. de Ricardo F. de Rojas, 1914.

SOLÉ TURA, Jordi, Catalanismo y revolución burguesa, Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1970.

TERMES, Josep, “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, Índice Histórico Español, 125 (2012).

TOOZE, J. Adam, El Diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del orden mundial (1916-1931) , Barcelona, Crítica, 2016.

UCELAY-DA CAL, Enric, Breve historia del separatismo catalán, Barcelona, Ediciones B, 2018.

UCELAY-DA CAL, Enric, Història de la Diputació de Barcelona, vol. II (1898-1931), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987.

Veu de Catalunya, La, 1930.

VILLA, Roberto, 1923. El golpe que cambió la historia de España, Barcelona, Espasa Calpe, 2023.

WINSTON, Colin M., La clase trabajadora y la derecha en España: 1900-1936, Madrid, Cátedra, 1989.