Les milícies ciutadanes en les revolucions liberals europees: el cas del primer liberalisme espanyol
Article Sidebar
Main Article Content
La mobilització armada de la societat propiciada per la revolució liberal va incloure el foment de la idea de comprometre amb el nou ordre els ciutadans complets, aquells que no sols havien de gaudir en exclusiva dels drets polítics, sinó també del dret a portar armes. Es va formar, en conseqüència, un seguit de milícies ciutadanes dependents normalment dels ajuntaments i amb un fort component de classe, hereves en gran manera de les ja existents en l'Edat Moderna, però amb la particularitat de comptar amb un significat i una implicació política molt superior.
La necessitat de defensar allò propi, al costat de l'interès per posicionar-se en el nou escenari obert per la revolució, va treure les burgesies locals de la seva aversió als allistaments i les va implicar àmpliament en els nous cossos armats. Tanmateix, les milícies van acabar resultant un problema conforme l'Antic Règim va ser derrotat i la revolució va ser revisada en sentit moderat. D'una banda, per les pugnes internes pel seu control, i de l'altra per la seva conversió en focus de contestació del poder central, sobretot quan estava ocupat per l'enemic polític.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Gonzalo Butrón Prida, Universidad de Cádiz
Gonzalo Butrón es catedrático de Historia contemporánea en la Universidad de Cádiz e investigador titular del seminario de historia constitucional Martínez Marina. Ha centrado su investigación en la transición del absolutismo al liberalismo en España y su impacto europeo y americano.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Gonzalo Butrón Prida, El sexenni absolutista, la foscor i els anys que mai van existir (1814-1820) , Rubrica contemporanea: Vol. 13 Núm. 27 (2024): MEMÒRIES DE LES REVOLUCIONS LIBERALS A ESPANYA I HISPANOAMÈRICA