El sexenni absolutista, la foscor i els anys que mai van existir (1814-1820)

Aquest treball proposa l'acostament al sexenni absolutista a partir de la relectura dels records, les memòries i la correspondència d'una sèrie de protagonistes d'excepció, principalment polítics i militars espanyols, contrapesats per la visió externa oferta per la correspondència del totpoderós duc de Wellington i les impressions del més anònim George Ticknor, viatger estatunidenc que va visitar Espanya en 1818. En conjunt, aquests testimoniatges permeten matisar la visió dominant sobre aquests anys, de manera que, al costat de la seva identificació com un període guanyat per complet per la intolerància, les represàlies, la malícia del rei i el poder de la camarilla, també és possible dirigir la mirada cap a l'existència d'altres veus que enriqueixen la caracterització del rei i del seu entorn més pròxim, i que a més donen compte dels intents de desenvolupament d'una política més pragmàtica respecte a assumptes clau com ara la repressió, les relacions amb Amèrica o la solució del greu problema financer.