Trameses

Directrius per a l’autor/a

Articles de les seccions

Presentació

Els originals seran sotmesos a la valoració del Consell de Redacció. En cas que la Redacció volgués demanar una opinió externa, passaran per l'avaluació d’un membre del Patronat. Tant els articles de les seccions com els del dossier han de respectar les normes del full d'estil. 

La revista té les següents seccions (amb les extensions aconsellades):

Editorial: entre 4.000 i 6.000 caràcters amb espais. És un text signat per la Direcció o per un o més membres del Consell de redacció i exposa els contingut del número actual o pot argumentar la posició de la revista davant una qüestió candent..

Opinió: articles entre 6.000 i 7.000 caràcters amb espais. Són contribucions lligades a reflexions actuals (o sobre l’actualitat) de caire periodístic.

Prismes: articles entre 8.000 i 16.000 caràcters amb espais. Són textos que analitzen una realitat social, política o històrica.

Dossier: de quatre a cinc articles amb una extensió entre 17.000 i 20.000 caràcters amb espais (sense calcular els resums).

Textos: entre 16.000 i 18.000 caràcters amb espais.

Diàlegs: és tracta d’una entrevista entre 16.000 i 18.000 caràcters amb espais. Cal adjuntar-hi una fotografia amb el peu de foto corresponent.

Una tantum: un article entre 17.000 i 18.000 caràcters amb espais. Aquesta secció s’obrirà només en el moment que hi hagi la possibilitat d’inserir, dins un número de la revista, una contribució de tipus assagístic escrita per algun nom de prestigi o considerada especialment important. Quan s’activa, aquesta secció pot substituir l’entrevista de «Diàlegs».

Arts : un article entre 13.000 i 18.000 caràcters amb espais. Pel que fa al material gràfic, cal que l’autor faciliti a la revista les fotos corresponents amb el permís de publicació i amb la màxima qualitat. Les fotos es podran enviar a la redacció per correu electrònic i amb les característiques següents:

- Resolució 300 pp.

- Mida de la imatge no superior a 12 x 18.

- Cal assenyalar els peus de foto corresponents.

- Cos de lletra de les llegendes, si ni ha, 10 d’una Bembo.

Lletres: un article entre 13.000 i 18.000 caràcters amb espais. Es tracta de contribucions que, a partir d’un o més textos publicats, s’obrin a una temàtica més àmplia i no es limitin a l’anàlisi crítica d’un llibre.

Ressenyes: màx. 6.300 caràcters amb espais. Cal esmentar l'autor del llibre, el títol, el lloc de publicació, l'editorial, l'any i el nombre de pàgines del llibre.

 

Articles del Dossier

Presentació

A banda de les dades generals assenyalades per a tots els textos, també caldrà posar l’adreça electrònica de l’autor, la universitat o entitat de pertinença i, si escau, el número ORCID. Tant els articles de les seccions com els del dossier han de respectar les normes del full d'estil. 

Sistema d’avaluació

El dossier és coordinat per un especialista, qui s’encarrega de cercar –directament o mitjançant una crida d’articles– els experts en el tema assenyalat que es consideren adequats per lliurar unes contribucions.

Totes les contribucions del dossier passen per un sistema de doble avaluació (peer review) sota la modalitat de doble cec, realitzada per estudiosos i professionals de prestigi. Els avaluadors hauran de tenir el títol de doctor.

Els membres de la Direcció i del Consell de redacció encarregats del procés desenvolupen la funció d’Editors i seleccionaran i es posaran en contacte amb els revisors, que rebran les normes ètiques, el protocol d’avaluació i l’article a revisar mantenint-ne l’anonimat. Els avaluadors disposen de quatre opcions:

       a) Acceptat

       b) Acceptat amb canvis menors

      c) Acceptat amb canvis importants (la nova versió haurà de tornar a passar per revisió)

      d) Rebutjat (no es pot tornar a presentar aquest article)

 

En cas de desacord, els Editors remetran el text a un tercer revisor. Si el text és acceptat amb canvis, la Direcció ho comunicarà als autors i els indicarà el temps disponible per fer-ho.

Correspon als Editors garantir l’anonimat durant el procés. Els manuscrits que no compleixin els requisits formals o qualitatius pel seu contingut acadèmic o per la seva incongruència amb els temes d’interès marcats per la línia editorial de la revista, podran ser rebutjats pel Consell de redacció. Així mateix, els Editors podran sol·licitar als autors que realitzin ajustos al text abans de sotmetre’l al procés de revisió d’experts.

 

                      

Full d'estil de la Revista de Catalunya

 

Articles

 Els textos es presentaran en Times New Roman 12 i interlineat 1,5.

La Revista de Catalunya publica només textos escrits en català, amb excepció del Dossier, on s’accepten contribucions en anglès. A més a més, totes les contribucions del Dossier hauran de contenir un resum i uns mots clau (entre cinc i set) tant en català com en angles independentment de si estiguin escrits en una o l’altra llengua. 

Es demana als autors d’evitar les notes a peu de pàgina. S’admetran excepcions només en casos justificats i el text de la nota s’adaptarà a un cos 10.

Les citacions respectaran el model de la novena edició de l’MLA Handbook (https://style.mla.org/mla-format/) amb algunes adaptacions de cara a la llengua catalana, com es detalla a continuació

 

Citacions dins el text

Les citacions dins el text que siguin més curtes de tres línies s'obriran i tancaran amb cometes angulars («....»). En cas que hi hagi una citació interna a una altra, es faran servir les cometes altes (“...”).  Si l’autor insereix unes paraules estrangeres en el seu text, les posarà en cursiva, però si es tracta d’una citació, transcriurà el fragment entre cometes i en rodona. Les citacions més llargues han d’anar en text sagnat, amb interlineat senzill i a cos 10.

Quan l’autor apareix en la frase:

Pel que fa a la qüestió del llibre com a producte industrial, Baixauli afirma que «un escriptor no és un fabricant de neveres» (139).

Si en el text s’esmenta una sola obra de l’autor:

Així, doncs, caldrà acceptar que «un escriptor no és un fabricant de neveres» (Baxauli 139).

Si en el text s’esmenta més d’una obra del mateix autor es posaran els primers mots del títol:

Així, doncs, caldrà acceptar que «un escriptor no és un fabricant de neveres» (Baxauli, Ningú 139).

Quan se cita un text escrit per dos autors:

«Aquesta és sens dubte la gran virtut del poema i l’explicació del seu èxit total, del seu reeiximent» (Macià – Perpinyà 61).

Quan hi ha tres o més autors:

Segons Llinares (Iborra et al. 91), «la conclusió que se’n deriva és clara».

Quan la referència va a unes pàgines sense un ordre precís, s’afegirà el signe «+» a la primera pàgina citada:

La qüestió dels subgèneres que en derivarien és estudiada per Picornell (118+) i per Munné-Jordà (306+) .

En la transcripció de documents, normalitzem l’accentuació, la puntuació i les minúscules i majúscules. La transcripció de documents es fa d'acord amb les normes seguides per l'Editorial Barcino en la col·lecció «Els nostres clàssics». En el cas d'altres llengües, s'apliquen les normes més usuals per a cadascuna. Per a la traducció de textos clàssics s'utilitzen preferiblement les traduccions publicades per la Fundació Bernat Metge.

 

BIBLIOGRAFIA FINAL

Llibres

Baixauli, Manuel. Ningú no ens espera. Edicions del Periscopi, 2016.

Cabré, Jaume. Llibre de preludis. Ed. 62, 1985.

— Jo confesso. Proa, 2011.

Martínez-Gil, Víctor (a cura de). Els altre mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Galàxia Gutenberg, 2004.

Rovira i Virgili. Obra poètica. Obrador Edèndum, vol. I-II, 2019.

 

Si hi ha dos autors:

Macià, Xavier i Núria Perpinyà. La poesia de Gabriel Ferrater. Ed. 62.

A partir de tres autors:

Iborra, Josep, Joan B. Llinares, Xevi Planas, Vicent Torrent i Rafael Xambó. Joan Fuster i la música. PUV, 2012.

Tal com assenyala el manual de l’MLA, si no és indispensable, evitarem posar el lloc de publicació; en cas que fos necessari (p. ex., per volums anteriors al segle xx), l’integrarem de la manera següent:

Pons, Margalida. El codi torbat. De la poesia experimental a la poesia conceptual. Palma, Lleonard Muntaner, 2021.

Si hom vol especificar la data de l’edició original (i, si escau, l’editorial i la ciutat):

Salvat, Ricard. Animals destructors de lleis. Ediciones Xaloc, 1961. 2a ed. Meteora, 2009.

 

Llibres traduïts

Woolf, Virginia, Mrs. Daloway. Trad. de Dolors Udina. RBA / La Magrana, 2015.

En cas que es vulgui ressaltar el nom del traductor:

Pere, Marta, trad. Mestre de disfresses [Master of Disguises], de Charles Simic. Cafè Central / EUMO, 2014.

Capítols o parts de llibres:

Arnau, Carme. «Miquel Llor i el tantalisme». Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938). Eds. 62, 1987, p. 19-50.

Mestres, Albert. «Entre el segle xx i el segle xxi: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». Teatre català avui, 2000-2017, a cura d’Àlex Borch, Joan Cornudella i Francesc Foguet. Fonoll, 2018, p. 29-48.

Simbor, Vicent. «Enric Valor, narrador a contrapel». Al voltant de la narrativa catalana contemporània. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021, p. 243-271.

Introduccions, prefacis, etc.:

Sala, Teresa-M., Irene Gras Valero. «Pròleg». Poètiques de la natura. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, p. 9-11.

S’evitaran sempre les sigles AA.VV. o DD.AA.:

Mas, Ramon (a cura de). Savi, Bojos i difunts. Antologia del conte decadentista a Catalunya. Males Herbes, 2018.

Articles de revistes:

Gregorotto, Federica. «Loving Vulnerability. Fragments on Polyamory». Compàs d’amalgama, núm. 4, tardor 2021, p. 56-60.

Manzano González Keren. «La censura franquista en la traducció catalana de Set diàlegs de bèsties, de Colette». Quaderns. Revista de traducció, núm. 27, 2020, p. 111-123.

En el cas d’articles de revistes electròniques que tinguin el DOI, serà oportú transcriure’l:

Yousfi López, Yasmina. «El exilio como lugar de enunciación / L’exili com a lloc d’enunciació». 452ºF, núm. 26, 2022, p. 3-12. DOI 10.1344/452f.2022.2.

 

Diaris

És opcional la inserció del número de pàgina:

Riba, Carles. «Laura a la ciutat dels sants, per Miquel Llor». La Publicitat, 10 abr 1931.

Documentació digital (la data de consulta es posa al final entre claudàtors):

Medina, Gemma. «De Murià a Solà, un camí de camins». La Lectora, 2 nov 2021, https://lalectora.cat/2021/11/02/de-muria-a-sola-un-cami-de-camins/ [19 gen 2022].

Gelabert i Miró, Magdalena M. «Com són les dones de les rondalles?». Caracters, núm. 92, 2021, https://revistacaracters-uv.es/com-son-les-dones-de-les-rondalles/ [6 feb 2022]

 

Documentació d’arxiu:

AMNAC (Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya). Fons Junta de Museus, Inventari general i per grups, 1903. Reg. 1046.

Salvat Papasseit, Joan. Targeta postal a Joan Puig i Pujol. 13 jul 1922. Biblioteca de Catalunya. Col·lecció Salvat Papasseit. Ms. 5049/3