Menors d’edat exposats a situacions de violència de gènere en la seva unitat familiar. Intervenció des del Treball Social. El cas de la comunitat autònoma de La Rioja.

La violència de gènere ha passat de ser una realitat oculta a un problema de caràcter social i públic. No obstant això, continua sent una realitat poc visible i documentada aquella en la qual es troben els nens i nenes que, sense ser aparentment objecte de violència, estan igualment exposats a les conductes agressives que s’exerceixen en el seu sistema familiar. Es fa necessari, per tant, posar de manifest les situacions d’aquests/es menors d’edat que han crescut en un ambient negligent que ha obstaculitzat el seu desenvolupament normalitzat, amb greus repercussions en les seves diferents àrees vitals. A fi de contribuir a aquest objectiu, s’ha dut a terme un estudi exploratori a partir de la realització i l’anàlisi d’entrevistes semiestructurades a treballadores socials que intervenen amb famílies afectades per la violència de gènere, tenint com a finalitats indagar les situacions i conseqüències de l’exposició dels menors a la violència de gènere, així com també exposar el paper de la professió del Treball Social en aquesta problemàtica social. Els resultats revelen l’existència a Espanya de serveis bàsics i especialitzats que aborden els diferents conflictes que sorgeixen en el si d’una família, també que el patró de resposta d’aquests nens/es exposats a violència de gènere no és homogeni, podent adoptar múltiples rols o conseqüències, que hauran de tenir en compte els/les professionals del Treball Social en dissenyar la intervenció. Aquest article planteja la necessitat imperiosa de millorar els canals de comunicació/coordinació entre els diferents agents socials que treballen amb infància maltractada.