Possibilisme, memòria i reflexivitat. L'oposició a la dictadura en el cinema del tardofranquisme i la Transició (1969-1977)

Aquest article aborda algunes de les formes d'oposició a la dictadura, així com els seus límits, en el cinema produït entre 1969 i 1977. En concret ens aturarem en el cinema possibilista i en la seva crisi davant les exigències de major literalitat per part del públic i de la crítica; en les conseqüències de l'aparició d'uns nous límits del que es podia dir i el que es podia veure, sobretot en el tractament fílmic de la Guerra Civil, i en la lluita en el pla del discurs del cinema de no-ficció alternatiu.