Al voltant de la Françoise de Rimini d'Eugène Deully (1897): les fortunes i les desgràcies de Dante en els darrers anys del segle XIX francès
Article Sidebar
Main Article Content
El 1897, el pintor de Lille Eugène Deully (1860-1933) va exposar al Salon des Champs-Elysées Françoise de Rimini, un immens llenç que presenta la trobada de Dante amb Paolo i Francesca entrellaçats en el turment infernal. Després de dues medalles als Salons de 1889 i 1892, Deully va crear una obra monumental en la tradició dels grans intèrprets de Dante de la segona meitat del segle XIX: Gustave Doré, William Bouguereau o Henri Martin.
El treball de Deully no sembla tenir l'èxit esperat al Saló. Quedat sense comprador, va quedar relegat en fosques condicions a les reserves del museu de Lille, del qual el pintor va ser conservador entre 1897 i 1912. Després de dècades d'oblit, va ser redescoberta allà, sense marc i enrotllada, a finals de el segle XX.
S'ofereix com un cant del cigne de la immensa fortuna dels amors de Paolo i Francesca a la pintura francesa del segle XIX.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sophie Dutheillet de Lamothe, 2023
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).