Around Eugène Deully's Françoise de Rimini (1897): the fortunes and misfortunes of Dante in the last years of 19th-century France.
Article Sidebar
Main Article Content
In 1897, the painter Eugène Deully (1860-1933), from Lille (North of France) exhibited Françoise de Rimini at the Salon des Champs-Elysées, a huge canvas depicting Dante's encounter with Paolo and Francesca embraced in the infernal torment. After winning two medals at the 1889 and 1892 Salons, Deully produced a monumental work in the tradition of the great interpreters of Dante in the second half of the nineteenth century: Gustave Doré, William Bouguereau and Henri Martin.
Deully's work did not seem to achieve the success he had hoped for at the Salon. Left without a buyer, it was relegated in obscure conditions to the storerooms of the Musée de Lille, which Deully curated between 1897 and 1912. After decades of oblivion, it was rediscovered there, unframed and rolled up, at the end of the twentieth century.
It stands as a swan song to the immense fortune of Paolo and Francesca's love story in nineteenth-century French painting.
Article Details
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
(c) Sophie Dutheillet de Lamothe, 2023
Copyright
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).