«Soy esposa de dios». Una etnografia sobre la construcció de la identitat femenina en els convents de vida contemplativa

Les adoratrius perpètues formen part d’una comunitat de dones cristianes de vida contemplativa. Es tracta de dones cristianes que van decidir en un moment de la seva vida adulta convertir-se en monges de clausura. Les adoratrius, en el moment en el qual entren a formar part dins de la comunitat, renuncien a la seva llibertat individual i lliure circulació per la ciutat i l’espai públic com a sacrifici personal per poder adorar a la divinitat constantment, a diferència d’altres religioses. A partir d’una perspectiva etnogràfica, aquest treball de final de grau analitza la construcció de la dona religiosa a partir del treball de camp realitzat a un Convent de Vida Contemplativa en una ciutat que forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tal d’aproximar-me a aquesta realitat, he participat en activitats que realitzen de forma comunitària i periòdica, tals com les misses i altres rituals. El treball diari en el qual estan sotmeses es basa en el treball de cures que practiquen quotidianament, dins i fora dels límits del convent. Gràcies a aquesta immersió portada a terme durant dos anys he arribat a la conclusió que les activitats al voltant de les cures són les que encara avui marquen la construcció de la identitat de les adoratrius. La constància, la dedicació i la passió que senten per la divinitat i per l’església acaba esdevenint la raó de la seva existència i on les cures, on esdevenen una part fonamental dins de la seva existència, com a dona i com a religioses