De l’escultura al post-muralisme. Polítiques d’Art Públic en processos de Regeneració Urbana

L’objectiu d’aquest treball és abordar les relacions entre els processos de regeneració urbana i l’art públic. Un tema difícil i complicat a causa, en gran part, a la polisèmia dels dos conceptes, a l’enorme disparitat de pràctiques polítiques, urbanístiques i artístiques, i per incidir en àrees en què predomina la visió cultural de l’imperi. Com succeeix en altres àmbits de les arts, i de les ciències socials i humanes, en les últimes dècades s’ha donat una consideració molt poc crítica del mainstream de les disciplines respecte a assumir les tesis de la bibliografia procedent dels EUA i també del món anglosaxó. Com és ben conegut aquesta bibliografia es fonamenti, únicament, en les experiències i reflexions desenvolupats en el seu entorn sense tenir en compte allò que esdevé a la resta del món. Aquesta actitud demostra el valor de la penetració cultural, imperialista, en l’àmbit de les disciplines referides. En tot cas, sembla pertinent parlar de regeneració urbana a partir dels processos urbans, desenvolupats a tot el món, després de la Segona Guerra Mundial. Aquest concepte agrupa realitats diverses i dispars, relatives a les pràctiques urbanes de renovació dels teixits urbans, dels nous teixits i dels històrics, en el marc dels processos de desenvolupament econòmic i social que van tenir lloc en el període de 1945 a 1973 , amb un impacte enorme en el creixement humà -migracions i concentració de la població en unes poques àrees del territori- i en el desenvolupament físic de les ciutats, dominat pels criteris de planificació urbana i pel pensament funcionalista del Moviment Modern en el marc de la consolidació de l’Estat de Benestar. Aquests processos es sostenien en la creença en el determinisme físic per part d’aquells que dissenyen les polítiques d’intervenció, de tal manera que, basant-se en aquest pretès vincle entre aspectes físics i socials, “la renovació dels aspectes físics [del barri] fos utilitzada per resoldre problemes eminentment socials. (per exemple, a través del cas extrem de demolició - mateixes cases en bon estat - i reconstrucció) “(Pareja-Eastaway, M, 2007). És en aquest context que també podem parlar d’Art Públic. En efecte, aquestes transformacions urbanes van estretament associades a un conjunt -divers i diferenciat- d’intervencions artístiques sobre el territori i sobre el construït, generalment propiciada en el marc de les polítiques públiques vinculades amb la Regeneració Urbana. Finalment, analitzarem l’evolució d’aquestes relacions, quan la transició de les societats industrials a les postindustrials ocorre en el context de l’anomenada “tercera revolució industrial” i el paper que ha tingut la incorporació política de les pràctiques marginals del graffiti a la ¿ substitució? de les anteriors polítiques d’art públic en això que anomenem post-muralisme.