Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
A. Masriera
A. Caminal
R. Navarro
V. Planella
J. L. Samper
Es descriuen petrogràficament les principals roques utilitzades en el Temple de la Sagrada Família, un edifici religiós alhora històric i actual. Aquesta obra, internacionalment coneguda, de l'insigne arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), pot ser considerada com un símbol de la ciutat de Barcelona.
A fi d'identificar les roques analitzades en els diferents elements arquitectònics i ornamentals dels quals formen part, es proposa un recorregut per alguns espais del Temple actualment accessibles al públic o de visita restringida.
L'edifici es va començar a construir l'any 1882, utilitzant bàsicament la pedra de Montjuïc, un gres silici, que s'extreia d'aquesta muntanya barcelonina. Més modernament, s'han anat integrant a l'estructura altres roques, entre elles granits, basalts, pòrfir i diferents calcàries les quals, juntament amb el gres de Montjuïc i el formigó armat, permeten continuar l'obra.
Els resultats de l'anàlisi petrogràfica tenen, a més d'una utilitat pràctica relacionada amb les qualitats de la pedra, un valor cultural el qual, afegit als valors arquitectònics i artístics de la Sagrada Família, pot contribuir al millor coneixement d'aquest singular monument.
Mots clau: Petrografía, Roques ornamentals, Temple de la Sagrada Família, Gaudí, Arquitectura, Escultura, Barcelona, Catalunya, Espanya.
A fi d'identificar les roques analitzades en els diferents elements arquitectònics i ornamentals dels quals formen part, es proposa un recorregut per alguns espais del Temple actualment accessibles al públic o de visita restringida.
L'edifici es va començar a construir l'any 1882, utilitzant bàsicament la pedra de Montjuïc, un gres silici, que s'extreia d'aquesta muntanya barcelonina. Més modernament, s'han anat integrant a l'estructura altres roques, entre elles granits, basalts, pòrfir i diferents calcàries les quals, juntament amb el gres de Montjuïc i el formigó armat, permeten continuar l'obra.
Els resultats de l'anàlisi petrogràfica tenen, a més d'una utilitat pràctica relacionada amb les qualitats de la pedra, un valor cultural el qual, afegit als valors arquitectònics i artístics de la Sagrada Família, pot contribuir al millor coneixement d'aquest singular monument.
Mots clau: Petrografía, Roques ornamentals, Temple de la Sagrada Família, Gaudí, Arquitectura, Escultura, Barcelona, Catalunya, Espanya.
Article Details
Com citar
Masriera, A. et al. “Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, vol.VOL 13, pp. 83-113, https://raco.cat/index.php/TreballsMGB/article/view/72460.
Drets
Drets d'autor
La revista es reserva els drets d’autor, i cap part dels treballs no podrà ser reproduïda sense citar-ne la procedència.
Tots el continguts de la revista es distribueixen sota una llicència d’ús i distribució "Creative Commons Reconeixement 4.0 Internacional (CC-BY 4.0)”
Els autors poden publicar els articles a dipòsits digitals d’accés obert, ja siguin temàtics o institucionals, immediatament després de la publicació a la revista.
Articles més llegits del mateix autor/a
- J. Ullastre, A. Masriera, Estudi geològic de la vall d'Alinyà i la seva rodalia (Pirineu català, Espanya) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2001: Vol.: 10
- J. Ullastre, A. Masriera, El anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó: consideraciones estratigráficas y estructurales basadas en una nueva cartografía geológica (Pirineo catalán, España) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2006: vol.: 14
- J. Ullastre, A. Masriera, El Mesozoico de Artesa de Segre: precisiones estratigráficas y análisis tectónico-sedimentario del 'frente' sudpirenaico entre Artesa y Camarasa (Pirineo catalán, España) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 1995: Vol.: 4
- J. Ullastre, A. Masriera, Noves dades sobre les relacions paleogeogràfiques del massís del Port del Comte amb les Serres marginals sud-pirinenques (Pirineu català, Espanya) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2000: Vol.: 9
- J. Ullastre, A. Masriera, Análisis estratigráfico del Paleógeno del sinclinal de Tragó de Noguera: su importancia en la geología regional (Pirineo catalano-aragonés, España) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 1999: Vol.: 8
- J. Ullastre, A. Masriera, Evolución tectónica de las unidades sudpirenaicas al W y al E de la línea de accidentes del Segre (Pirineo catalán, España) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 1996: Vol.: 5
- J. Ullastre, A. Masriera, Làmina Anticlinal de Bóixols- Muntanya de Nargó (Pirineo catalán) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2006: vol.: 14
- J. Ullastre, A. Masriera, Sobre la edad de los conglomerados basales de la transgresión del Senoniense en la parte más interna de la cuenca sudpirenaica catalana (NE de España) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2004: Vol.: 12
- J. Ullastre, Michel Durand-Delga, A. Masriera, Relaciones tectónicas y sedimentarias entre la serie del Cadí y la zona del Pedraforca (Pirineo catalán) , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 1990: Vol.: 1
- J. Ullastre, R. Schroeder, A. Masriera, Sobre la estratigrafía del singular corte de la Roca de Narieda (parte S de la serie del Cretácico inferior de Organyà). Pirineo catalán, España , Treballs del Museu de Geologia de Barcelona: 2002: Vol.: 11