Una font d'or pirinenc i la seva explotació a l'antiguitat

Main Article Content

Béatrice Cauuet
Călin G. Tămaș
L'or dels Pirineus va ser conegut per escriptors antics i la recent investigació arqueològica i geològica l'han pogut detectar a l'altiplà d'Assaladou, entre Sorgeat i Ignaux, al sud-est d'Ax-les-Thermes a Ariège. Aquesta font primària prèviament inèdita ha estat localitzada per la presència d'antics punts de mines a cel obert. Identificat pels cercadors del BRGM i el COGEMA a finals de la dècada de 1970, van ser inventariats (30 fosses), excavats i datats pel nostre equip entre 1993 i 1997 i un estudi mineralògic es va dur a terme els anys 2000 i 2016. Es van estudiar dos zones de treballs notables: un fossat i un conjunt que inclou un fossat obert estès per una galeria de 13m de longitud. El pou que es va sondejar es va poder datar als segles III-IV de la nostra era gràcies a una base de llar preservada. L'altre conjunt estudiat (fossa i galeria) va confirmar aquesta datació amb el descobriment de carbó vegetal, residus d'incendis i ceràmica. L'altiplà està format per esquists Cambro-Ordovicians tallats per vetes i stockwerks de quars. El mineral obtingut d'aquestes obres mineres inclou lents de quars durs, de color blanc a gris. L'or és visible a simple vista i es troba en quars de rebliment de cavitats i també està associat amb l'arsenopirita. Els miners antics no van esgotar el dipòsit, deixant mineral ric, accessible a la superfície. Sembla que freqüentarien aquests punts de forma estacional, per exemple en el cas dels pastors (miners/camperols) explotant una mica de mineral quan a l'altiplà desapareixia la neu.
Paraules clau
arqueologia minera, arqueogeologia, mines d’or, antiguitat romana, Ariege, or primari pirinenc

Article Details

Com citar
Cauuet, Béatrice; and Tămaș, Călin G. “Una font d’or pirinenc i la seva explotació a l’antiguitat”. Treballs d’Arqueologia, no. 21, pp. 205-22, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/332222.