Interacció Intèrpret-Ordinador en RSI: El paper de les interfícies gràfiques d'usuari en la percepció dels intèrprets

Article Sidebar

pdf (English)

Main Article Content

Ivana Havelka
University of Vienna
https://orcid.org/0000-0003-3625-3950
Margherita Valacchi

La Interpretació Simultània Remota (RSI) s’ha popularitzat en la interpretació de conferències (Braun, 2019; Roziner & Shlesinger, 2010; Seeber & Fox, 2022). Aquesta modalitat augmenta la càrrega cognitiva dels intèrprets, que ja treballen en un entorn altament exigent (Gile, 2009; Seeber, 2017; Zhu & Aryadoust, 2022). Més enllà dels reptes inherents a la interpretació simultània, els intèrprets ara han de batallar contra diverses plataformes de software (Fantinuoli, 2018; Saeed et al., 2023). Aquestes plataformes, que gairebé mai es desenvolupen amb la col·laboració d’intèrprets, poden generar problemes d’usabilitat, tal com explorarem en aquest treball. Per tal d’operar aquestes plataformes de manera efectiva, els intèrprets depenen d’interfícies gràfiques d’usuari (GUIs), dissenyades per complir el seu propòsit, però que freqüentment no disposen d’una experiència d’usuari òptima. Quan la interpretació es porta a terme a través de plataformes de RSI, la tecnologia actua com un mediador entre els intèrprets i el món (Ihde, 1990, 2002). En aquest context, la tecnologia no només fa de mediadora, sinó que també moldeja la nostra percepció i comprensió del món. Algunes tecnologies permeten els intèrprets ampliar els sentits, tal com passa amb les plataformes de RSI, mentre que altres, com la interpretació telefònica, poden limitar-ne la percepció. En l’àmbit de la interacció humà-ordinador, la tecnologia influeix significativament tant en l’execució de la interpretació com en l’enfocament que els intèrprets adopten envers la seva labor. A més, recolza el procés d’interpretació, especialment en la fase de preparació terminològica. Altres formes de tecnologia operen de manera discreta en segon pla, com ara internet, la comunicació per correu electrònic, programes de comptabilitat i sistemes de reserves, entre altres. D’una banda, la dependència a la tecnologia ens obliga a adaptar-nos a les limitacions tècniques, com les que imposen les GUIs. De l’altra, la tecnologia facilita la nostra percepció i interacció amb el món extern. Aquest article se centra en les GUIs utilitzades en RSI i busca investigar com les capacitats cognitives dels intèrprets es veuen afectades durant les sessions de RSI i en quina mesura el disseny d’una GUI resulta útil o bé és una distracció. Per això, hem realitzat sis entrevistes semiestructurades a intèrprets professionals de RSI. Comparant cinc plataformes de software de RSI àmpliament utilitzades (Nimdzi, 2022), pretenem obtenir informació sobre l’experiència i les preferències dels intèrprets respecte de les GUIs. Els resultats mostren que l’ús d’una GUI durant la realització de RSI té efectes tant positius com negatius en els recursos cognitius dels intèrprets i destaquen la importància crítica del disseny de les GUIs. A més, amb base a aquests resultats, proposem un concepte per al disseny de GUIs que s’espera que abordi aquests problemes de manera efectiva.

Paraules clau
interpretació simultània remota, RSI, interfície gràfica d'usuari, GUI, interacció persona-ordinador, HCI, càrrega cognitiva, interacció ordinador-intèrpret, ICI

Article Details

Com citar
Havelka, Ivana; Valacchi, Margherita. «Interacció Intèrpret-Ordinador en RSI: El paper de les interfícies gràfiques d’usuari en la percepció dels intèrprets». Tradumàtica: traducció i tecnologies de la informació i la comunicació, 2024, núm. 22, p. 377-00, doi:10.5565/rev/tradumatica.406.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Ivana Havelka, 2024

Referències

Braun, Sabine (2019). Technology and interpreting. In: Hagan, Minako (ed.). The Routledge handbook of translation and technology. London: Routledge, pp. 271–288. <https://doi.org/10.4324/9781315311258-16>. [Accessed: 20241222].

Buján, Marta; Collard, Camille (2021). ESIT Research Project on Remote Simultaneous Interpreting. Paris: École Supérieure d'Interprètes et de Traducteurs. <https://www.researchgate.net/publication/350957508_First_overview_of_results>. [Accessed: 20241222].

Cheung, Andrew K. F. (2022). Remote Simultaneous Interpreting from Home or Hub: Accuracy of Numbers from English into Mandarin Chinese. In: Liu, Kanglong; Cheung, Andrew K.F. (eds.). Corpora and Intercultural Studies: Translation and interpreting in the age of COVID-19. Vol. 9, Singapore: Springer. pp. 113–132. <https://doi.org/10.1007/978-981-19-6680-4_6>. [Accessed: 20241222].

Chmiel, Agnieszka; Spinolo, Nicoletta (2022). Testing the impact of remote interpreting settings on interpreter experience and performance. In: Davitti, Elena; Kumcu, Alper (eds.). Translation, Cognition & Behavior. Vol. 5(2): John Benjamins Publishing Company, pp. 250–274. <https://doi.org/10.1075/tcb.00068.chm>. [Accessed: 20241222].

Csikszentmihalyi, Mihaly; Csikszentmihalyi, Isabella Selega (1988). Optimal experience. Cambridge: Cambridge University Press. <https://doi.org/10.1017/CBO9780511621956>. [Accessed: 20241222].

Fantinuoli, Claudio (2018). Interpreting and technology: The upcoming technological turn. In Fantinuoli, Claudio (ed.). Interpreting and technology. Berlin: Language Science Press, pp. 1–12.

Fantinuoli, Claudio (2022). Conference interpreting and new technologies. In: Albl-Mikasa, Michaela; Tiselius, Elisabet (eds.). The Routledge Handbook of Conference Interpreting. Abingdon and New York: Routledge, pp. 508–522. <https://doi.org/10.4324/9780429297878-44>. [Accessed: 20241222].

Flick, Uwe (2022). An Introduction to Qualitative Research. Berlin: Sage Publications.

Frittella, Francesca M. (2023). Usability research for interpreter-centred technology: The case study of SmarTerp. Berlin: Language Science Press. <https://doi.org/10.5281/ZENODO.7376351>. [Accessed: 20241222].

Gaffar, Ashraf; Kouchak, Shokoufeh Monjezi (2017). Minimalist design: An optimized solution for intelligent interactive infotainment systems. In: IEEE, the International Conference on Intelligent Systems and Artificial Intelligence. 7-8 September 2017, London: IEEE, pp. 553–557. <https://doi.org/10.1109/IntelliSys.2017.8324349>. [Accessed: 20241222].

Galitz, Wilbert (2007). The essential guide to user interface design: An introduction to GUI design: principles and techniques. 3rd ed. Indianapolis: Wiley.

Gile, Daniel (2009). Basic Concepts and Models for Interpreter and Translator Training. Vol. 8. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. <https://doi.org/10.1075/btl.8>. [Accessed: 20241222].

Goldsmith, Josh (2023). Tablet interpreting: A decade of research and practice. In: Corpas Pastor, Gloria; Defrancq, Bart (eds.). Interpreting technologies: Current and future trends. Vol. 37. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, pp. 27–45. <https://doi.org/10.1075/ivitra.37.02gol>. [Accessed: 20241222].

Iacono, Katia; Havelka, Ivana (2020). Prozessmanagement beim Audio- und Videodolmetschen. Universität Wien: Unterlagen für den Zertifikatskurs «Dolmetschen mit neuen Medien.

Iacono, Katia; Havelka, Ivana; Sinclair, Katerina (2021). Working Paper – Digitalisierung und deren Auswirkungen auf Dolmetscherinnen und Dolmetscher. Ergebnisse der Umfrage zum Audio- und Videodolmetschen. Advance online publication. <https://doi.org/10.25365/phaidra.301>. [Accessed: 20241222].

Ihde, Don (1990). Technology and the lifeworld: From garden to earth. Bloomington: Indiana University Press.

Ihde, Don (2002). Bodies in technology. Electronic mediations, v. 5. University of Minnesota Press.

Interactio (2023). <https://www.interactio.io/>. [Accessed: 20241222].

Interprefy AG (2023). Interprefy - Ferndolmetschen, KI-Dolmetschen & Untertitel | Für Live-Veranstaltungen. <https://www.interprefy.com/de/>. [Accessed: 20241222].

Kalina, Sylvia (1998). Strategische Prozesse beim Dolmetschen: Theoretische Grundlagen, empirische Fallstudien, didaktische Konsequenzen. In: Language in performance. Vol. 18. Zugl.: Heidelberg, Univ., Dissertation (1996).

KUDO (2023). Live Interpretation & AI Speech Translation | Any Platform | KUDO. <https://kudoway.com/>. [Accessed: 20241222].

Kurosu, Masaaki (ed.). (2022). Human-computer interaction: User experience and behavior. In: Proceedings of the 24th International Conference on Human-Computer Interaction, virtual event. Springer International Publishing. <https://doi.org/10.1007/978-3-031-05412-9>. [Accessed: 20241222].

Lidwell, William (2010). Universal principles of design: 125 ways to enhance usability, influence perception, increase appeal, make better design decisions, and teach through design. 2nd ed. Beverly Massachusetts: Rockport Publishers. <https://learning.oreilly.com/library/view/-/9781592535873/?ar>. [Accessed: 20241222].

Mellinger, Christopher D. (2019). Computer-Assisted Interpreting Technologies and Interpreter Cognition: A Product and Process-Oriented Perspective. Tradumàtica Tecnologies De La Traducció, v.17, pp. 33–44. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.228>. [Accessed: 20241222].

Mellinger, Christopher D. (2023). Embedding, extending, and distributing interpreter cognition with technology. In: Corpas Pastor, Gloria; Defrancq, Bart (eds.). Interpreting technologies: Current and future trends. Vol. 37. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, pp. 195-216. <https://doi.org/10.1075/ivitra.37.08mel>. [Accessed: 20241222].

Moser-Mercer, Barbara (2003). Remote interpreting: Assessment of human factors and performance parameters. Joint project International Telecommunication Union (ITU) & Ecole de Traduction et d’Interpretation, Université de Genève (ETI). <https://aiic.net/page/1125/remote-interpreting-assessment-of-human-factors-and-pe/lang/1>. [Accessed: 20241222].

Moser-Mercer, Barbara (2005a). Remote Interpreting: Issues of Multi-Sensory Integration in a Multilingual Task. Meta Journal des traducteurs, v. 50, n. 2, pp. 727–738. <https://doi.org/10.7202/011014ar>. [Accessed: 20241222].

Moser-Mercer, Barbara (2005b). Remote interpreting: The crucial role of presence. Bulletin VALS-ASLA. v. 81, pp. 73–97. <https://doc.rero.ch/record/17447>. [Accessed: 20241222].

Muñoz, Edinson; Calvo, Noelia; García, Adolfo M. (2019). Grounding translation and interpreting in the brain: what has been, can be, and must be done. Perspectives, v. 27, n. 4, pp. 483–509. <https://doi.org/10.1080/0907676X.2018.1549575>. [Accessed: 20241222].

Nimdzi. (2022). Language Technology Atlas. <https://www.nimdzi.com/language-technology-atlas-download-2022/>. [Accessed: 20241222].

Orlando, Marc (2023). Using smartpens and digital pens in interpreter training and interpreting research. In: Corpas Pastor, Gloria; Defrancq, Bart (eds.). Interpreting technologies: Current and future trends. Vol. 37. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, pp. 6-26. <https://doi.org/10.1075/ivitra.37.01orl>. [Accessed: 20241222].

Prandi, Bianca (2023). Computer-assisted simultaneous interpreting: A cognitive-experimental study on terminology. Berlin: Language Science Press. <https://doi.org/10.5281/ZENODO.7143055>. [Accessed: 20241222].

Rennert, Sylvi (2008). Visual Input in Simultaneous Interpreting. Meta Journal des traducteurs, v. 53, n. 1, pp. 204–217. <https://doi.org/10.7202/017983ar>. [Accessed: 20241222].

Rogers, Yvonne; Sharp, Helen; Preece, Jennifer (2023). Interaction design: Beyond human-computer interaction. 6th ed. Indianapolis: Wiley.

Rosenberger, Robert; Verbeek, Peter‑Paul (2015). A Field Guide to Postphenomenology. In: Rosenberger, Robert; Verbeek, Peter-Paul (eds.). Postphenomenological investigations: Essays on human-technology relations. Lanham: Lexington Books, pp. 9-41.

Roziner, Ilan; Shlesinger, Miriam (2010). Much ado about something remote: Stress and performance in remote interpreting. International Journal of Research and Practice in Interpreting, v. 12, n. 2, pp. 214–247. <https://doi.org/10.1075/intp.12.2.05roz>. [Accessed: 20241222].

Saeed, Muhammad Ahmed; Rodríguez González, Eloy; Korybski, Tomasz; Davitti, Elena; Braun, Sabine (2022). Connected yet Distant: An Experimental Study into the Visual Needs of the Interpreter in Remote Simultaneous Interpreting. In: Kurosu, Masaaki (ed.). Human-computer interaction: User experience and behavior: HCII 2022. Lecture Notes in Computer Science, v. 13304, pp. 214–232. Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-031-05412-9_16>. [Accessed: 20241222].

Saeed, Muhammad Ahmed; Rodríguez González, Eloy; Korybski, Tomasz; Davitti, Elena; Braun, Sabine (2023, July 7). Comparing Interface Designs to Improve RSI platforms: Insights from an Experimental Study. In: Proceedings of the International Conference on Human-informed Translation and Interpreting Technology 2023, pp. 147–156. <https://doi.org/10.26615/issn.2683-0078.2023_013>. [Accessed: 20241222].

Seeber, Kilian (2017). Multimodal Processing in Simultaneous Interpreting. In: Schwieter, John W.; Ferreira, Aline (eds.). The handbook of translation and cognition: Wiley Blackwell, pp. 461–475. <https://doi.org/10.1002/9781119241485.ch25>. [Accessed: 20241222].

Seeber, Kilian; Fox, Brian (2022). Distance conference interpreting. In: Albl-Mikasa, Michaela; Tiselius, Elisabet (eds.). The Routledge Handbook of Conference Interpreting. Abingdon and New York: Routledge, pp. 491-507. <https://doi.org/10.4324/9780429297878-43>. [Accessed: 20241222].

Seeber, Kilian; Keller, Laura; Amos, Rhona; Hengl, Sophie (2019). Expectations vs. experience. International Journal of Research and Practice in Interpreting, v. 21, n. 2, pp. 270–304. <https://doi.org/10.1075/intp.00030.see>. [Accessed: 20241222].

Silverman, David (2022). Doing qualitative research. 6th ed. Core textbook. University of Washington: SAGE Publications Ltd.

Valacchi, Margherita (2023). Kognitive Belastung beim Remote Simultaneous Interpreting. Universität Wien. <https://doi.org/10.25365/thesis.74762>. [Accessed: 20241222].

VoiceBoxer (2023). <https://voiceboxer.com/>. [Accessed: 20241222].

Zhu, Xuelian; Aryadoust, Vahid (2022). A Synthetic Review of Cognitive Load in Distance Interpreting: Toward an Explanatory Model. Frontiers in Psychology, v. 13, pp. 1–18. <https://doi.org/10.3389/fpsyg.2022.899718>. [Accessed: 20241222].

Ziegler, Klaus; Gigliobianco, Sebastiano (2018). Present? Remote? Remotely present! New technological approaches to remote simultaneous conference interpreting. In: Fantinuoli, Claudio (ed.). Interpreting and technology. Berlin: Language Science Press, pp. 119–139.

Zoom (2024). Using Language Interpretation in your meeting or webinar. <https://support.zoom.com/hc/en/article?id=zm_kb&sysparm_article=KB0064768>. [Accessed: 20241222].