Confluències didàctiques entre poesia i teatre Interpretant Maria-Mercè Marçal des de la consciència del cos i de l'oralitat

Main Article Content

Joan Calsina Forrellad
Núria Rocamora Vegas

La poesia és un gènere que s’emmotlla especialment bé a l’educació competencial. Amb tot, encara avui està molt lluny de ser conreat satisfactòriament a les aules de secundària. I si, a més, ens referim a la poesia escrita per dones, aquesta marginació del gènere resulta extremament marcada: a la major part dels llibres de text, la presència ja no de poetes, sinó d’escriptores en general, representa un part ínfima de la nòmina d’autors estudiats. Considerant aquesta situació anòmala, ens vam proposar desenvolupar una proposta didàctica que, destinada a alumnes de 1r curs d’ESO, introduís el gènere poètic als estudiants de secundària. La proposta esmentada va partir de l’obra de Maria-Mercè Marçal, una de les autores líriques contemporànies més emblemàtiques de la literatura catalana. La seva condició de dona homosexual, la consciència del cos i la qualitat de l’obra poètica van resultar molt valuoses des del punt de vista didàctic.

Paraules clau
poesia, educació, Maria-Mercè Marçal, oralitat, creativitat

Article Details

Com citar
Calsina Forrellad, Joan; Rocamora Vegas, Núria. «Confluències didàctiques entre poesia i teatre: Interpretant Maria-Mercè Marçal des de la consciència del cos i de l’oralitat». Temps d’Educació, 2025, núm. 69, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/980000005617.
Biografies de l'autor/a

Joan Calsina Forrellad, Universitat de Barcelona

Joan Calsina Forrellad es doctor en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada. Es profesor asociado en la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, donde imparte docencia en el Máster en Educación Interdisciplinaria de las Artes y el Máster en Formación del Profesorado. Antes había sido profesor (maître de langues) en la Université Rennes 2 y profesor colaborador en la UOC. En el ámbito científico, se ha especializado en el estudio de la poesía contemporánea, la traducción de poesía y en la creatividad aplicada a la educación literaria. Es especialista en la obra poética de Pere Rovira.

Núria Rocamora Vegas, Universitat de Barcelona

Núria Rocamora Vegas es graduada en Arte Dramático en el Instituto del Teatro de Barcelona y Diplomada en Educación Social por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es profesora asociada en la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, donde imparte docencia en el Máster de Formación del Profesorado, además de trabajar como docente en la enseñanza secundaria. En el ámbito artístico y didáctico, ha desarrollado distintos proyectos fundamentados en el lenguaje corporal, la oralidad y la reflexión histórica y política como elementos de investigación. 

Referències

Aguilar, E. M. (2007) «Enseñando lengua oral en la adolescencia». Educació i Cultura: Revista Mallorquina de Pedagogia, 19, pp. 71-81.

Amat, M. y Lluch, G. (2018) «L’educació literària en els llibres de text de secundària. Anàlisi crítica i comparativa». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 77, pp. 60-66.

Beghetto, A. y Kaufman, J. C. (2010) Nurturing Creativity in the Classroom. London, Cambridge.

Betevé (2024) Maria-Mercè Marçal, la poeta “tres voltes rebel” (5 de juliol del 2024). [Video en línea]. Recuperado de: https://beteve.cat/va-passar-aqui/maria-merce-marcal-poetessa-rebel/ [Fecha acceso: 25-08-2024].

Bloom, H. (1995) El canon occidental. Barcelona, Anagrama.

Bordons, G. (1994) «Visió sincrònica sobre didàctica de la Literatura». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 1, pp. 27-36.

Bordons, G. (2016) «La poesia, fanal de l’educació». Temps d’Educació 50, pp. 51-61.

Bordons, G. y Ferrer, J. (2009) «Introducció». En Bordons, G. [Coord.] Poesia i educació. D’Internet a l’aula. Barcelona, Editorial Graó, pp. 7-13.

Brook, P. (2006) El espacio vacío. Barcelona, Edicions 62.

Calsina, J. (2023) «Poesía y perspectiva de género. Una propuesta didáctica a partir del uso de las TIC». En Aránguez, T. y Olariu, O. [eds.] Ensayos ciberfeministas. Madrid, Dykinson, pp. 954- 975.

Calsina, J. y Bordons, G. (2023) «De Flors i viatges a Viatges i flors: creació a partir de Mercè Rodoreda». En Torrents, J., Bordons, G. y Contreras, E. [Coords.] Creació i compromís social a l’educació literària i artística. Barcelona, Octaedro, pp. 127-140.

Cavalli Muñizaga, D. (2015) La construcción de significado y la experiencia estética como actividades socioculturalmente medidas: un estudio de casos sobre respuestas a la poesía de alumnos de secundaria. Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral; directora: Glòria Bordons).

Colomer, T. (1998) La formació del lector literari. Barcelona, Barcanova.

Contreras, E. (2023) «Lectura y creación. Un estudio sobre lectura literaria y creatividad en formación inicial de docentes». Ocnos, 22(2).

Contreras, E. y Torrents, J. (2020) «Reciclant Brossa: una experiència didàctica de poesia experimental en la formació inicial de mestres». Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 13(1), pp. 23-42.

Contreras, E. y Bordons, G. (2022) «De la literatura infantil a la competencia literaria». En Maldonado, M. J. y Gutiérrez, M. [Comps.] Aproximación al proceso creativo de futuros docentes en proyectos interdisciplinarios de educación literaria. Madrid, Dykinson, p. 75–85.

Cropley, A. J. (2011) «Definitions of creativity». En Runco, M. A. y Pritzker S. R. [Eds.] Encyclopedia of creativity. San Diego, Academic Press, pp. 511-524.

Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 8758 (2022). Recuperado de: https://bit.ly/45MAOCN [Fecha acceso: 12.11.2024].

Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 8762 (2022). Recuperado de: https://bit.ly/45MAOCN [Fecha acceso: 25.08.2024].

Díaz-Plaja, A. (2002) «El lector de secundaria». En AA. VV., Aspectos Didácticos de Lengua y Literatura. Zaragoza, ICE Universidad de Zaragoza, p. 171- 197.

Dougill, J. (1987) Drama activities for language learning. Londres, Macmillan.

Farreras, C. (2024) «Les PAU 2025 no inclouran llibres obligatoris de lectura». La Vanguardia, 23 de mayo. Disponible en: https://www.lavanguardia.com/encatala/20240523/9668066/les-pau-2025-inclouran-llibres-obligatoris-lectura.html [Acceso: 25-08-2024].

García Ribera, G. (1996) Didáctica de la literatura para la Enseñanza Primaria y Secundaria. Madrid, Akal.

González, M. (2010) «Desenvolupament de les competències a l’escola: una experiència a través del teatre». Revista Catalana de Pedagogia, 7, p. 283-298.

González-Nieto, L. (1992) «La literatura en la Educación Secundaria». Signos, 7, p. 54-61.

Hernández, B. (2020) «La educación literaria: nuevos referentes para trabajar la igualdad desde la perspectiva de género. Propuestas didácticas». Lenguaje y textos, 51, p. 95-106.

Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado 340 § 122868 a 122953 (2020).

Luengo, A. (2011) «Actuar per parlar. La dramatització com a instrument didàctic per a l’adquisició lingüística i la formació literària». Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4 (1), pp. 39-55.

Marçal, M. M. (1977) Cau de llunes. Barcelona, Proa.

Marçal, M. M. (1979) Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat, Llibres del Mall.

Marçal, M. M. (1982) Sal oberta. Sant Boi de Llobregat, Llibres del Mall.

Marçal, M. M. (1982) Terra de Mai. València, El Cingle.

Marçal, M. M. (1985) La germana, l’estrangera. Sant Boi de Llobregat, Llibres del Mall.

Marçal, M. M. (1994) La passió segons Renée Vivien. Barcelona, Columna / Proa.

Marçal, M. M. (1997) Desglaç. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.

Marçal, M. M. (2000) Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.

Marçal, M. M. (2018) Llengua abolida. Barcelona, Edicions 62.

Marçal, M. M. (2022) Petits poemes. Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa Edicions.

Martínez Fernández, J. E. (1995) «Oralidad y escritura. Poesía oral y poesía escrita». Estudios humanísticos. Filología, 17, p. 229-244.

Mendoza, A. (2004) La educación literaria bases para la formación de la competencia lecto-literaria. Málaga, Aljibe.

Mendoza, A. (2008) «La educación literaria: bases para la formación de la competencia lecto-literaria». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Disponible en: https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcf19d9 [Acceso: 25-08-2024].

Ministerio de Educación y Formación Profesional (2021) PIRLS 2021. Estudio Internacional de Progreso en Comprensión Lectora. Informe español. Madrid, Secretaría de Estado de Educación Dirección General de Evaluación y Cooperación Territorial.

Ministerio de Educación y Formación Profesional (2023) PISA 2022. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Madrid, Secretaría de Estado de Educación Dirección General de Evaluación y Cooperación Territorial.

Motos, T. (1993) «Las técnicas dramáticas: procedimiento didáctico para la enseñanza de la lengua y la literatura». Enseñanza. Anuario interuniversitario de didáctica, 10- 11, p. 75-94.

Motos, T. y Navarro, A. (2003) «El paper de la dramatització en el currículum». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 29, pp. 10-28.

Motos, T. y Navarro, A. (2021) «¿Hacia dónde puede ir el Teatro en la Educación?». Trayectoria. Práctica Docente en Educación Artística, 9, pp. 10-41.

Navarro, M. R. (2007) «Drama, creatividad y aprendizaje vivencial: algunas aportaciones del drama a la educación emocional». Cuestiones Pedagógicas. Revista de ciencias de la educación, 18, pp. 161-172.

Oliva Bernal, C. (2004) La verdad del personaje teatral. Murcia, Universidad de Murcia.

Ostria, M. (2002) «Poesía y oralidad». Acta Literaria, 27, pp. 67-75.

Padget, S. (2012) Creativity and critical thinking. Nova York, Routledge.

Robinson K. (2012) Busca tu elemento. Aprende a ser creativo individual y colectivamente. Barcelona, Empresa Activa.

Robinson K. y L. Aronica (2012) El elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo. Barcelona, Conecta.

Romero, M. F. y Trigo, E. (2018) «Entre las creencias y la formación inicial de los estudiantes del máster de profesorado de secundaria: una mirada hacia la enseñanza de la literatura en las aulas». Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 22 (1), pp. 73-96.

Sternberg, RJ. (2006) «Creativity is an Habit». Education Week, 25 (24), p. 47-64.

Sullà, E. (2023) Historia, crítica y cánones literarios (30 de junio de 2023). [Video en línea]. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=8Rb4RwIxHa4 [Acceso: 25-08-2024].

Vilanova, M. (2001). «Dramatització, valors i aprenentatge d’una llengua estrangera». Temps d’Educació, núm. 25, pp. 363-375.

Vilariño Picos, M. T. (2013) «Tecnologías literarias: La oralidad en la poesía digital». Pasavento, 2, pp. 217-229.