L' Educació socioemocional per a la reconstrucció d'una masculinitat nova, una experiència socioeducativa amb joves mexicans
Article Sidebar
Main Article Content
En aquest article presentem els resultats d’un procés socioeducatiu destinat a promoure noves masculinitats en un grup de joves mexicans. L'objectiu de la intervenció va ser examinar críti- cament la producció, reproducció i qüestionament de les hegemonies patriarcals en relació amb el gènere, els drets humans i la identitat. La intervenció es va basar en un diagnòstic que va revelar la necessitat de redefinir els conceptes tradicionals de gènere i masculinitat, alineant-los amb els prin- cipis d'equitat, inclusió i llibertat. Posteriorment dissenyem estratègies d'animació sociocultural en- focades a la desconstrucció i reconstrucció de la masculinitat. Els resultats demostren que aquestes estratègies facilitaran als participants la revisió i la transformació de les seves percepcions i actituds cap a la masculinitat.
Article Details
(c) 2025
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Borda, O. F. (1981) La ciencia y el pueblo en investigación participativa y praxis rural. Lima, Mosca Azul Editores.
Cardeñosa, P.; Darretxe, L. y Beloki, N. (2021) «Masculinidades Alternativas: un modelo para alcanzar la transformación desde la educación social». Ciencia y Educación, 5(1),
pp. 147-158. DOI: 10.22206/cyed.2021.v5i1.
Castoriadis, C. y Vicens, A. (1989) La Institución Imaginaria de La Sociedad. Barcelona, Tusquets.
Castoriadis, C. (1997) «El Imaginario Social Instituyente». Zona Erógena, núm. 35, pp. 1-9.
CNDH México (2021) Principales resultados sobre la encuesta de igualdad y no discriminación por razón de género. Disponible en: https://www.cndh.org.mx/sites/default/files/doc/Informes/Especiales/Resultados- Encuesta_20161212.pdf . [acceso: 18.9.2024]
Connell, R.; Messerschmidt, J.; De Stéfano, M. y Morcill, S. (2021) «Masculinidad Hegemónica. Repensando el Concepto». RELIES: revista del laboratorio iberoamericano para el estudio sociohistórico de las sexualidades, núm. 6, pp. 32-62. DOI: 10.46661/relies.6364.
Corres, P. (2010) «Femenino y Masculino: Modalidades de Ser». En Graf, B., Palacios, F. y Everardo, R., Investigación Feminista: Epistemología, Metodología y Representaciones Sociales. México, UNAM, pp. 111-137.
Demetriou, Z. (2001) «Connell ’s Concept of Hegemonic Masculinity: A Critique Connell’ s Concept of Hegemonic Masculinity: A Critique». Theory and Society, 30(3), pp. 337- 361.
Fernández, L. (2012) «Género y Ciencia: Entre la tradición y la transgresión». En Graf, B.; Palacios, F. y Everardo, R., Investigación Feminista: Epistemología, Metodología y Representaciones Sociales. México, UNAM, pp. 179–195.
Fuller, N. (2020). Difícil ser hombre: nuevas masculinidades latinoamericanas. Lima, Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú.
García-Sáez, J. A. (2019) «Filosofía del Derecho Internacional, violencia y masculinidad hegemónica». Universitas: Revista de Filosofía, Derecho y Política, núm. 30, pp. 65-87. https://doi.org/10.20318/universitas.2019.4836.
Gutman, J. (2020) «Mitos sociales de la masculinidad hegemónica tradicional». Revista Symploké, núm. 1, pp. 57-67.
Jiménez, F. (2019a) «Antropología de la Violencia: Origen, causas y realidad de la violencia híbrida». Revista de Cultura y Paz, núm. 3, pp. 9-51.
— (2019b) «Una Educación Social que busca una Cultura de Paz». Educació Social. Revista d’intervenció Socioeducativa, núm. 72, pp. 13-34.
— (2020) «Cultura de paz y no violencia». En Lozano-Martín, A., Los conflictos en el ámbito universitario. Madrid, Dykinson, pp. 21-48.
Lechner, N. (1994) «Los nuevos perfiles de la Política. Un bosquejo». Nueva Sociedad, núm.
, pp. 32-43.
Martínez, A. (2021) «La infantilización masculina. Una variable para la acción socioeducativa con los hombres en la prevención de la violencia de género». Revista de Educación Social, núm. 32, pp. 1-19.
Méndez, L. (2002) «Masculinidad Hegemónica e Identidad Masculina». Dossiers Feministes, núm. 6, pp. 7-35.
OCDE (2017) Presentación del estudio OCDE sobre políticas de género en México.
ONU Mujeres (2020) Informe de políticas: El impacto de la COVID-19 en las mujeres. Disponible en: https://unsdg.un.org/es/resources/informe-de-politicas-el-impacto- de-la-covid-19-en-las-mujeres [acceso: 18.9.2024]
Pérez, G. (2016) Diseño de Proyectos Sociales: Aplicaciones prácticas para su planificación, gestión y evaluación. Madrid, Narcea.
Secretaria de la Mujer del Gobierno de México (2018) Unidades de igualdad de género y erradicación de la violencia.
Úcar, X. y Del Pozo, F.J. (2018) «Pedagogía social en Europa y América latina: Diálogos e interacciones en el marco de lo común». A: Pedagogía Social en Iberoamérica: Fundamentos, ámbitos y retos para la acción socioeducativa. Madrid, Editorial UNED,
pp. 3-34.
Zemalman, H. M. (2004) «En torno de la potenciación del sujeto como constructor de la historia». En Lavardete, M.C., Daza, G. y Zuleta, M., Debates sobre el Sujeto. Bogotá, Siglo del Hombre Editores, Universidad Central-DIUC, pp. 91-104. https://doi.org/10.4000/books.sdh.299