La ‘voluntad de psicologia’ com a voluntat de veritat i de poder en la formació docent

L’article examina la interfície entre psicologia i educació els anys 1920 a 1950 amb l’objectiu de caracteritzar les articulacions entre la voluntat de veritat i la voluntat de poder a la formació docent. A partir de l’anàlisi del Manifesto dos Pioneros da Educação Nova, publicat al Brasil el 1932, i d’un conjunt de manuals de psicologia d’autors brasilers destinats a la formació docent, es descriu un moviment de desplaçament de la voluntat de veritat als discursos educatius. Es mostra com la voluntat de veritat va passar del coneixement dels docents sobre els continguts a ensenyar al coneixement psicològic que ells mateixos havien d’adquirir sobre l’infant, el desenvolupament, els interessos i les necessitats. El text caracteritza les altes expectatives posades en la psicologia com a fonament científic de l’educació, així com certes dubtes i objeccions respecte de la disciplina, formulades als manuals considerats.