Lliçons per aprendre dels manuals que ensenyen a ensenyar: rutes d’ultramar (Portugal i Brasil, 1870-1970)

Aquest article examina el coneixement que es va produir i circular a través dels manuals edagògics publicats a Portugal i Brasil entre 1870 i 1970. Val a dir que els manuals portuguesos i brasilers d’aquella època eren similars en diversos aspectes, atès que compartien pel general els mateixos temes i referències. Europa i els Estats Units es van imaginar com a espais de progrés, on van tenir lloc les experiències educatives més innovadores i exemplars. Això va conformar una visió implícita de les fonts utilitzades en els manuals pedagògics: d’una banda, els països originaris que han tingut molt a ensenyar i, de l’altra, els països que han tingut molt per aprendre. Les produccions portugueses i brasileres estaven, per tant, més vinculades a països considerats «endarrerits» en termes educatius. Els textos de l’Escola Normal van presentar l’educació a Portugal i al Brasil, i van inte grar l’ampli procés de difusió global de l’escola, des d’una perspectiva transnacional.