Vocació i orientació professional des de la perspectiva de les ‘Geisteswissenschaften’ en l’obra de Joan Roura-Parella

El problema de l’orientació professional va constituir una de les principals ocupacions tant teòriques com pràctiques de Joan Roura-Parella fins al final de la seva estada com a catedràtic de l’Escola Normal de Las Palmas (1923-1930). Durant aquest període, la seva aproximació a la qüestió és de caràcter estrictament psicotècnic, com demostra el resum del curs que pronuncià al Círculo Mercantil de Las Palmas i que es publicà el 1930. Acabat aquest període, es trasllada a Berlín durant dos anys i allà rep el poderós influx, principalment, d’Eduard Spranger, que l’introdueix en les ciències de l’esperit. Aquesta influència tindrà un efecte transversal en el seu pensament i modificarà radicalment els seus interessos intel·lectuals. En aquest article analitzem com la qüestió de l’orientació professional reapareix a Tema y variaciones de la personalidad (1950), la seva obra més madura, entesa ja no com un problema d’adequació entre les capacitats de l’individu i la professió que ha de dur a terme, sinó en el marc d’una pedagogia i una antropologia culturalistes.