Sobre les utopies, els animals i les figures del ciutadà

Intentaré desenvolupar una comparació entre el pensament clàssic grec i el pensament polític modern, això només dins de la cultura occidental. La idea és que hi ha uns paral·lelismes entre aquests dos processos, i no solament paral·lelismes sinó també continuïtats. De manera esquemàtica, faré el següent: primer abordaré el tema de les utopies; a continuació, em centraré en la idea que els pensadors polítics, en general, utilitzen els models del món animal per pensar la vida social; després assajaré els símils que romanen al llarg de la història del pensament que són, principalment, les figures de les ovelles i de les abelles, i per acabar, presentaré Rousseau i la ciutadania. Com a conclusió, exposaré la «validesa» d’aquestes representacions. Un últim aclariment, s’abasta un període de llarga duració que va des de Plató fins a la Revolució Francesa.
_____________________________________________

Nous tenterons de développer une comparaison entre la pensée classique grecque et la pensée politique moderne, et cela seulement dans la culture occidentale. L’idée est qu’il y a des parallélismes entre ces deux processus, et pas seulement des parallélismes sinon aussi des continuités. De manière schématique, nous ferons ce qui suit : tout d’abord, nous aborderons le thème des utopies ; puis, nous nous centrerons sur l’idée selon laquelle les penseurs politiques, en général, utilisent les modèles du monde animal pour penser la vie sociale ; ensuite, nous présenterons les similitudes qui demeurent au fil de l’histoire de la pensée que sont, principalement, les figures des brebis et des abeilles ; pour terminer, nous présenterons Rousseau et la citoyenneté. En guise de conclusion, nous exposerons la « validité » de ces représentations. Un dernier éclaircissement : nous couvrirons une période de longue duurée qui va de Platon à la Révolution française.