Frederic Godàs i l’educació social: les intuïcions d’un precursor de la normalització

Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s’anomenarà com la ‘normalització’ tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del ‘Grup Benèfic’ de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de ‘segregació’, a oferir ‘una formació professional’ que potenciés l’autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu ‘respecte per la capacitat d’autoorganització’ dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l’època: les repúbliques infantils) o l’aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.

_____________________________________________


Les rôles et précédents liés à ce qui plus tard, dès les années soixante, sera nommé “normalisation” comportent ce qui fût mis en place par Frederic Godàs, dans sa courte (1936-1938) mais fructifère action en tant que Directeur du “Grup Benèfic” de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona – JPIB (Conseil pour la Protection de l’Enfance de Barcelone), un des ses antécédents les plus importants. Son action, dirigée à éviter les processus de “ségrégation”, à offrir “une formation professionnelle” qui renforce l’autonomie personnelle et sociale des garçons et filles accueillis à l’institution qu’il dirigeait, au “respect de la capacité d’autoorganisation” de ceux-ci (développant une des expériences les plus intéressantes de l’époque: les républiques infantiles) ou l’application à ce milieu des propositions de Freinet, ainsi la corroborent. Quel dommage que la guerre civile ait tronqué celle-ci et tant d’autres expériences si prometteuses.